Una nova sentència reconeix l’abús policial però n’absol els policies causants per manca d’identificació

Una nova sentència reconeix l’abús policial però n’absol els policies causants per manca d’identificació

La Secció Segona de l’Audiència Provincial de Barcelona ha fet arribar a les parts la sentència relativa a les agressions patides per manifestants pro-Can Vies, la nit del 28 de maig de 2014.
En una llarga exposició la magistrada encarregada de la seva redacció, Mª José Magaldi Paternostro, s’esforça en desmuntar, poc a poc, la credibilitat de l’acusació, i els testimonis aportats (alguns veïns que veieren tot des dels seus balcons). Cerca reduir al mínim les lesions que, malgrat tot, constaten els diferents informes mèdics, que afirmen ser compatibles amb cops de porra. La magistrada ha d’acabar per admetre, dels relats aportats per les dues parts i dels fets contrastats per una sentència prèvia que conté la condemna contra els manifestants lesionats per llançament d’objectes, que les ferides només es van poder produir en el just interval en que els mossos es llancen contra aquells qui els llencen objectes i el moment en què ja són immobilitzats contra una paret i envoltat de furgons i agents policials.
Considerat provat que els manifestants llençaven objectes i que immediatament són detinguts, segons el propi relat policial, les fractures al nivell del parietal dret i a la piràmide nasal, és a dir, dues lesions contundents al cap, només poden respondre a l’impacte de les porres. Cops que són expressament prohibits pel reglament policial “en cap cas s’utilitzarà de dalt a baix ni sobre zones vitals del cos humà com el cap”..
El grup com a factor d’impunitat
La sentència conclou la lliure absolució dels agents acusats tot i reconèixer la responsabilitat subsidiària de la Generalitat que haurà d’assumir les indemnitzacions corresponents per un acte il·lícit i culpable d’agents del seu cos policial. Però que, i una vegada més, troben en la complicitat de l’actuació corporativa, la impunitat absoluta. Agents culpables de fet però indemnes a l’acció de la justícia, innocents de dret. Lliures d’investigacions internes i de cap mena de retret administratiu. Un problema que es reitera en el temps i que obté per part de les autoritats polítiques avals i blindatges. La lluita de les entitats promotores de drets humans per la identificació efectiva dels agents ha estat històricament bandejada, tot transmetent alhora la consigna de la carta blanca a l’abús policial.
Els fruits del judici
La sentència, que sembla resignar-se a contra cor, a haver de reconèixer les lesions, no és evidentment el millor del procés judicial que tot just ara es clou. La implicació dels mateixos ferits, el seu entorn familiar i d’amistats, amb nombrosos actes de suport als respectius pobles i també a Can Vies, a Sants, palesen la voluntat de seguir treballant en la implicació política i social malgrat la repressió soferta i l’amenaça que aquesta es repeteixi. La determinació per seguir defensant allò just contra la imposició del més fort. La defensa d’uns barris vius i participatius. En front del desert del ciment al servei del turisme i l’especulació.

#SEGUEIX ALERTA A INSTAGRAM