Ràpida i terrible resposta de la magistrada Nieves Molina Gasset, del Jutjat d’Instrucció núm. 21 de València, que s’oposa a tramitar la querella presentada fa un mes. Amb una interlocutòria inadmet la querella perquè considera que no hi ha fets delictius, ni de tortures, ni de lesions ni de revelació de secrets.
L’advocada de les afectades, d’Alerta Solidària, ha presentat hui mateix un recurs de reforma davant la jutgessa. Al·lega que negar les mínimes diligències d’investigació frustren tota possibilitat de saber la veritable figura jurídica del policia infiltrat, i si aquest comptava amb la pertinent habilitació legal. D’altra banda es referma en l’argumentació de la tipicitat dels delictes tot concloent que pertoca obrir la fase d’instrucció.
La jutgessa s’empara de la resolució de l’Audiència Provincial de Barcelona, de 25 de juliol de 2024, que va ratificar la inadmissió d’una altra querella pel cas de l’infiltrat al barri de Sant Andreu de Barcelona. Fent seus els arguments de la referida resolució, va més enllà tot destacant que l’agent infiltrat està justificat per la seua tasca de recollir informació de «col·lectius socials radicals i violents». Ara bé, la jutgessa no enumera quins són els fets que li permeten amb tanta gratuïtat atribuir aquests adjectius a entitats veïnals com Cuidem Benimaclet, el Centre Social l’Horta o l’espai de coordinació Entre Barris.
Recordem que la querella presentada a Barcelona va ser rebutjada en primera instància passats nou mesos i que la querella presentada a Girona encara està pendent de posicionament des de fa quinze mesos. La jutgessa de València, en canvi, dona cop de carpeta, nega els delictes, s’oposa a que ningú accepte i reconega el dany patit per les afectades i a més les etziba el retret de formar part, sense cap exemple que ho justifique, de col·lectius radicals i violents.
La violència que s’ha patit per la infiltració, que ha requerit i precisa encara de cures constants per a les afectades directes, es perpetua ara amb el mur de la mal anomenada justícia espanyola.
Violència és que l’Estat espie persones i col·lectius que s’esforcen per crear teixit popular, crític amb el poder i solidari amb les més desafavorides. Violència és que a més ho faça utilitzant mètodes que causen estralls en la vida de persones, furgant en la seua intimitat i utilitzant-les com a mers instruments d’espionatge. Violència és que el sistema judicial empare aquests mètodes tan lesius tot referint-se a justificacions tan vagues com estigmatitzadores. Violència no és, en canvi, sentir odi contra aquest Estat que persegueix la dissidència i ofega, a voltes literalment, les classes populars en la misèria causada per l’excés i el luxe de les seues elits.
Nosaltres sí que vam donar la cara i ara ells es cobreixen per pura vergonya. Nosaltres continuarem fortes, donant la cara, amb futurs recursos al tribunal que calga però sobretot, organitzant-nos més i millor cada dia a les assemblees dels barris, pobles i ciutats.
Ni amb aquest arxivament ni amb altres violències ens aturaran!
València, Països Catalans, 14 de febrer de 2025