Els Mossos d’Esquadra ens han portat un amarg regal anticipat en aquest inici de desembre. L’abús flagrant de la detenció, sense causes que la justifiquin, i rere aquesta, la construcció d’un relat criminalitzador basat en motius ideològics sionistes. Algú n’haurà de donar explicacions.
Els fets objectius
Durant la Vaga General per Palestina, el McDonalds de Sant Just Desvern, franquícia de l’empresa nord-americana acusada de mantenir relacions comercials i de suport al genocidi de l’Estat d’Israel, pateix un atac consistent en una pintada al terra de l’entrada del local i un atac que malmet tres pantalles exteriors al local que serveixen per fer-hi comandes. Els Mossos obren l’oportuna investigació i obtenen imatges de les càmeres i creuen poder identificar-ne a les autores: dues membres d’Arran de la mateixa localitat. Els fets van tenir lloc el 15 d’octubre i la suposada identificació de les autores es fa prou ràpid. Toca redactar l’informe i, complint amb la llei, passar-lo als jutjats perquè obri la causa penal que correspongui.
Però no és així com han anat les coses. Qui ha intervingut en aquest cas és la Comissaria General d’Informació, a qui ja hem tingut en més d’una ocasió tramant investigacions esbiaixades contra tota mena de moviments populars. Així va ser per exemple amb el conegut «Cas Llavors» contra el moviment per l’habitatge on 22 persones van ser encausades per un desnonament, atribuint-los infinitat de delictes i reclamant-los altes penes de presó i elevades multes. L’exageració de les acusacions servia per vincular els sindicats d’habitatge a disturbis i fets similars i així tacar la seva imatge. La sentència però va ser contundent. Absolucions per a totes menys dues, condemnades a pagar una multa pel delicte de resistència. En guanyar aquell judici, a juliol d’enguany, ja vam demanar explicacions a la Consellera d’Interior perquè vèiem que en l’origen de tot el despropòsit hi havia l’exagerada càrrega criminalitzadora dels informes rubricats per la Comissaria General d’Informació. Malgrat les absolucions, 22 persones havien sofert un procés penal amb dures acusacions durant quatre anys i el sistema havia hagut de costejar-ne la instrucció i el macro judici de sis dies. No és això malbaratament de recursos?
Tornant a Sant Just Desvern, aquest dijous 4 de desembre, diversos agents de paisà dels Mossos d’Esquadra cobreixen les cantonades de diferents habitatges. Han iniciat ben d’hora una operació gàbia per capturar dues activistes, de militància coneguda, populars a la seva ciutat, connectades amb el teixit social i cultural i de vida pública ordinària, gens clandestina. A les set del matí ja detenen la primera. Fins les cinc de la tarda no detindran la segona. I ara la pregunta clau, per què tot plegat? Per què l’operació? Per què detenir-les si la detenció no aporta cap element nou a la investigació? Per què el càstig de fer-les passar tota una nit al calabós? I per què aquest dispendi?
Fins ara teníem una teoria per explicar aquests abusos. Ara en tenim dues, compatibles entre sí.
La primera apunta a la mateixa naturalesa del grup policial i l’encàrrec que té de controlar l’activisme polític del país. Com es pot justificar el marcatge policial a col·lectius polítics en una aparent democràcia sinó és atribuint-los repetidament trets de criminalitat? La redacció d’inflats atestats on es justifiquen hores i hores d’investigacions, que en un 95% són simples visionats de publicacions a les xarxes socials, s’auto justifiquen amb la identificació d’accions de protesta que en alguns casos només són una topada amb un agent (en un desnonament, per exemple) qualificat d’atemptat a l’autoritat; o la realització d’una pintada (en el decurs de manifestacions, per posar un altre exemple) qualificada de danys. El resum és l’auto justificació d’una feina, d’una missió repressiva i anti-democràtica per se, sota l’empara dels conceptes eteris però estigmatitzadors que es ventilen a tort i a dret en aquests informes: «radical», «extrema esquerra», «anti sistema», «okupes», «revolucionaris», etc. És a dir, operacions com la de la detenció de les dues militants d’Arran es justifiquen per la necessitat d’auto-justificar la pròpia feina del grup policial.
La segona teoria ens arriba a partir de l’informe policial aportat als jutjats per la detenció de les dues militants d’Arran. En aquest, els Mossos, s’esforcen en relatar accions i mobilitzacions solidàries amb Palestina, així com crides al boikot a l’Estat d’Israel i els seus còmplices. S’hi fa un repàs de proclames i comentaris que, més enllà del to cridaner, propi dels missatges a les xarxes, no diuen res que no hagin dit abans públicament periodistes, polítics o testimonis presencials del genocidi. El fil conductor del relat dels Mossos però avança per, finalment, assenyalar un sol fet delictiu, el dels danys al McDonalds. Molta literatura per intentar aportar un suposat context, i aquí rau la cosa, de persecució ideològica contra allò israelita o, fins i tot, racista contra els jueus. L’objectiu de tanta literatura no és cap altra que el de carregar fort contra les detingudes, induint al jutge instructor a considerar l’agreujant de discriminació per raons de fe religiosa. El salt és tan esperpèntic com espectacular. El concreten afirmant, a mode de conclusions que: «Per tant, (Arran) busquen generar un clima de violència i hostilitat contra col·lectius per posicionaments polítics en el conflicte de Gaza però l’objectiu final és assenyalar Israel i qualsevol cosa que s’hi relacioni, cosa que pot generar clarament conductes antisemites«. El subratllat és nostre, per tal de mostrar el triple salt mortal de l’argument fal·laç. És que tota protesta contra el govern d’Israel converteix els seus participants en antijueus? Aquest fals dilema ha estat desmuntat en nombroses ocasions també en seu judicial, per exemple amb el famós cas del BDS del País Valencià i el seu boikot a un festival de música. És que tothom que protesta contra el govern de Salvador Illa és anticatalà? La resposta és evident i uns experts policials, destinats a la exquisida Comissaria General d’Informació, la saben de sobres. Llavors, com és que forcen aquest relat esbiaixat per criminalitzar dues membres d’Arran, intentant reconduir un acte de sabotatge cap a un delicte d’odi antisemita? Una opció, que ens agradaria descartar, si algun dia la Consellera Parlón es digna a donar la cara, seria que el cos dels Mossos d’Esquadra actua amb un zel exagerat quan es tracta de defensar els interessos de l’Estat d’Israel.
Comencem a tenir elements que confirmarien aquesta sospita, d’actuacions arbitràries sota impuls sionista. Són molts els casos que s’han anat obrint els darrers mesos contra les protestes contra el genocidi palestí i sovint hi trobem dos fets comuns: la Comissaria General d’Informació i la sobre exageració de les operacions, atestats i imputacions contra els qui pateixen la repressió. Insistim, la Consellera haurà de donar explicacions.
En resum, i tornant als fets de Sant Just, què tenim?
· Que els Mossos d’Informació han malbaratat recursos públics en detriment de drets fonamentals de dues persones investigades.
· Que ens trobem davant d’una sobreactuació i desproporció de mitjans per a un fet delictiu, quan les suposades responsables ja eren identificades i es disposava d’elements probatoris suficients.
· Que tenim raons per creure que tot plegat és degut a una ordre política de colpejar amb contundència les expressions populars de solidaritat amb Palestina i de denúncia del genocidi sionista d’Israel.
Temps al temps. Pel moment, espantades, les companyes d’Arran no ho estan pas. Més aviat més convençudes que mai que cal seguir lluitant per acabar amb el sionisme assassí, el d’allà i el d’aquí.
Visca Palestina lliure!
Sant Just Desvern, Països Catalans, a 6 de desembre de 2025
.
.
+ Notícia relacionada: