Sincers amb la cara tapada o hipòcrites a cara descoberta

Sincers amb la cara tapada o hipòcrites a cara descoberta

 
Aquest cap de setmana, i després de les mobilitzacions a Girona, Terrassa i Barcelona, els CDRs han tornat a l’acció tallant autopistes i aixecant barreres de peatges. Novament però, veus, diguem-ne qualificades, han sortit, a corre-cuita, a criticar els qui es mouen fora dels paràmetres en els que ens pretenen encaixonar. L’objecte de judici ara és l’ús de màscares, tapaboques, caputxes… és a dir, dur la cara tapada.
Aquestes consideracions, que admeten interessants debats que van més enllà de l’estricta ocultació d’una identitat alhora de dur a terme una acció pacífica i simbòlica, obvien amb voluntat cínica, és a dir, amb crua hipocresia, les causes que empenyen certs manifestants a pretendre ocultar la seva persona. I és que evidentment el que es vol és esquivar els efectes repressius d’un estat policial i judicial determinat a conculcar els nostres drets més elementals de manifestació. Així, qui assenyala que no té sentit ocultar el rostre quan es porta a terme una acció pacífica, perquè l’hem de poder realitzar a cara descoberta, i fins i tot justificar-la raonadament i tranquil·la, amb noms i cognoms, està oblidant, deliberadament, que són, principalment, els Mossos d’Esquadra, els encarregats de reprimir aquest tipus d’accions legítimes. És a dir, de nou, se’ns demanen accions però se’ns colpeja. Se’ns demana que actuem a cara descoberta i així se’ns sanciona administrativament o se’ns imputa judicialment.
Exemples en tenim a cabassos en el pre, durant i post 155 del cos autonòmic policial. En les darrers setmanes, amb imputacions a membres de CDRs de Martorell o de Figueres. Casos en què, sense identificar in situ a ningú, però en base a les imatges captades i els arxius de caràcter polític dels Mossos, es procedeix a encartar, per a multes o sancions penals a qui, fins ara, anava a les manifestacions pacífiques a cara descoberta. Com el cas del CDR de la Cerdanya, on una persona, que comunica als agents policials el recorregut, publicat i conegut, d’una marxa, entre els pobles d’Alp i Das, acaba imputat com director de manifestació il·lícita.
Creiem, a aquestes alçades, que tothom és conscient del plus de punibilitat que pot comportar l’ús de “disfressa”, segons terminologia del Codi Penal de l’enemic, l’Estat espanyol. Constitueix un agreujant segons l’art. 22.2 CP, però també, en l’àmbit sancionador administratiu per l’art. 33.2 de la Llei de protecció ciutadana, dita Llei mordassa. Advertir de les possible nocives conseqüències és, a més de sobrer, molt cínic, quan a aquestes eines repressives recorren tan ràpidament els qui depenen del Departament d’Interior.
En la situació present tan excepcional, en què l’aixecament de peatges va justificar una operació antiterrorista per la qual, dues companyes, la Tamara i l’Adri, encara en pateixen les conseqüències repressives resulta, com a mínim, hipòcrita, que es gosi, des de l’esfera política que governa avui en dia els Mossos d’Esquadra, recriminar a qui, en legítima defensa d’un dret fonamental, ha de recórrer, malauradament, a tapar-se el rostre per poder sortir al carrer.
Benvingudes siguin les protestes contra l’estat d’excepció que patim i les accions a favor de la República. Vinguin d’on vinguin, també dels qui professen superioritats morals com la crítica que volem combatre. Tots i totes tenim un paper a fer. Fem-lo i seguim endavant.
Visca la lluita del Poble!
 
Alerta Solidària
10 de desembre de 2018
 

#SEGUEIX ALERTA A INSTAGRAM