Sentència absolutòria per al Pol i els 7 de la Seu d’Urgell
A principis de mes rebíem la sentència que absolia en Pol i que, avui dia, sense recurs presentat per la fiscalia, esdevé ferma i definitiva.
El jutge Ignacio Echevarría Albacar, titular del Jutjat Penal núm. 2, considera que de les declaracions dels dos agents actuants, en la repressió d’un tall de carretera independentista, no es pot deduir la identificació d’en Pol, com autor d’un cop de puny i d’una estrebada contra ells dos. Proclama, conseqüentment, l’absolució d’en Pol.
21F, Vaga General independentista
La mobilització que dona origen a aquesta causa és la de la convocatòria de Vaga General, del 21 de febrer de 2019, en suport als presos polítics i contra la repressió. Jornada que tingué un ampli seguiment arreu del país i que comportà també accions a la comarca de l’Alt Urgell. Els fets duts a judici se situen en concret al tall de la carretera N260, que es dugué durant el matí. Cap a les 11h30, dotacions dels Mossos d’Esquadra van procedir a desallotjar unes 60 persones que eren assegudes en mig de la via, tallant el trànsit. Diversos testimonis, en seu judicial, han contradit la versió policial que parla d’un individu que hauria agredit puntualment dos agents. És més, un vídeo aportat per la defensa ha estat clau per acabar de convèncer el jutge que, com ell afirma, sense posar en dubte la narració policial, considera que erren de persona perquè, com mostren les imatges, en desallotjar en Pol aquest no fa res del que els Mossos li imputaven. Res de res!
Nova imputació falsa, i fins a 7 i moltes més!
En Pol és un dels set independentistes urgellencs que van ser inclosos, inicalment, en la llista que van elaborar els Mossos per ser lliurada a la judicatura espanyola per abocar-los a la repressió judicial. Malgrat que en el judici els mossos només van parlar per acusar en Pol d’un cop de puny i d’una estrebada, obliden com van fabular, des del principi, una acusació força més complexa: fins a set presumptes independentistes delinqüents, a parer seu, haurien comès diversos delictes: desordres públics, resistència a l’autoritat, desobediència a l’autoritat i encara, atemptat contra l’autoritat. Aquells set encausats van ser coneguts, i així van rebre la solidaritat de nombroses persones arreu de la comarca, com «els 7 de la Seu».
La feblesa de les versions policials, la inexistència de proves incriminatòries, i la ràpida i incisiva actuació de l’advocada de la defensa, va provocar el sobreseïment de la causa per a sis dels set i, ara, per fi, l’absolució d’en Pol.
Aquest cas, però no és nou i correspon a una estratègia que ve de lluny. És la d’emprar bases de dades amb contingut polític, i per tant il·legal, sobre militants i el seu activisme, per a poder-los implicar, a voluntat dels policies, com a responsables de qualsevol acte que causi desperfectes o lesions. És l’enèssima vegada que els Mossos, comptant amb la carta blanca no escrita que se’ls dona per la pràctica d’abusar i no patir mai cap represàlia, ataquen de nou al teixit col·lectiu organitzat d’un poble, barri o ciutat. Tanmateix, amb l’aportació dels testimonis i de les imatges, podem cloure aquest capítol repressiu amb satisfacció.
Visca la lluita que no afluixa! Que visquin els qui no s’arronsen!!!
Visca la Terra!
La Seu d’Urgell, Països Catalans,
29 de març de 2022