Entre els que no reben l’amnistia està l’Adri de Badalona, un veí de Barcelona, un de Terrassa i un de Santa Margarida de Montbui.
La trampa es repeteix: es nega el caràcter independentista de la protesta, es tergiversa el context polític i es desestima l’amnistia perquè no encaixa, el fet estudiat, en el marc de la llei de l’oblit penal. Es tracta d’una interpretació del tot arbitrària, que desplaça el sentit i la voluntat dels que ara estan encausats i que els rectifica allò que ells creien i pensaven: no, no anaven a una protesta independentista, encara que la convocatòria fos dels CDrs o d’Arran, no. Anaven a protestar contra una mobilització de sindicats policials que reclamaven simples millores salarials.
La resolució de la Secció Segona de l’Audiència Provincial recull els fets, tal i com són descrits per la fiscalia, assenyalant que els encausats van anar a la protesta convocats per col·lectius com Arran i els CDRs. També diu que van proferir insults com «espanyols de merda», «espanyolistes», «feixistes», «us matarem» o «no sortireu vius d’aquí», tot mentre propinaven tota mena de colps i empentes. Però no, no n’hi ha prou. Tampoc sembla suficient que la fiscalia reconegui, i la resolució així ho transcriu, que la marxa del sindicat policial JUSAPOL estigués convocada per un doble motiu, el de l’equiparació salarial d’una banda, i el del «reconocimiento y homenaje a los Policias Nacionales y Guardias Civiles en Catalunya por prestar servicio el día 1 de octubre de 2017». Sembla obvi que fou contra aquest segon motiu, el de l’homenatge als autors de la dura repressió del referèndum de feia just un any, el que va moure a les organitzacions com Arran a convocar la protesta. Però no. Els encausats s’equivoquen. I nosaltres, i tothom, també.
La volta al mitjó: «La actuación de los acusados en la presente causa no puede considerarse encuadrada dentro de la ley de Amnistía (…) sino que por el contrario, la acción atribuida a los acusados, se produjo en un contexto contrario a los actos que la ley declara amnistiables, pues tuvo lugar en el marco de un dispositivo policial desplegado con el objetivo de proteger a los asistentes con motivo de la manifestación convocada por las Asociaciones de Policías Nacionales y Guardias Civiles (JUSAPOL) bajo el lema “por una equiparación salarial” reclamando una misma percepción económica a la del resto de fuerzas policiales así como reconocimiento y homenaje a los Policías Nacionales y Guardias Civiles en Cataluña por prestar servicio el día 1 de octubre de 2017».
I així, un cop més, amb una interpretació del tot esbiaixada, quatre independentistes, que van sortir als carrers, aquell 29 de setembre de 2018, en ple auge de les protestes del «procés», veuen com l’amnistia els passa de llarg. Amb la complicitat de la fiscalia i els aplaudiments de qui li demana que tot ho afini.
Amb peticions d’entre 4 anys i 10 mesos fins als 6 anys i 4 mesos, els quatre independentistes encara són a l’espera de judici que encara no té ni data. Des d’Alerta Solidària, representant a tres d’ells, serem al seu costat sense que ens distreguin ni ens confonguin: l’objectiu és i serà la llibertat del poble català!
.
.
Barcelona, Països Catalans, 19 de juny de 2025
.
.
.