La Llei d’Amnistia prometia sorpreses i no para de donar-ne. Amb l’amnistia denegada als 18 independentistes que són jutjats aquests dies per protestar contra un acte de Societat Civil Catalana, arriba ara l’amnistia per a un agent dels Mossos d’Esquadra a qui el cos va atribuir en solitari un complex sistema de suplantacions i espionatge digital.
El control de les activitats polítiques de col·lectius, partits, sindicats i fins i tot mitjans de comunicació era l’objectiu dels qui, creant correus electrònics falsos, i fent-se passar per militants d’uns i altres, operaven des del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya (CTTI) i el Complex Central Egara dels Mossos d’Esquadra. El mitjà de comunicació La Directa, a partir de les sospites de l’organització juvenil La Forja, va poder rastrejar algunes connexions d’aquests «infiltrats digitals» i va destapar l’escàndol el 27 d’octubre de 2020. L’operació il·legal dels Mossos d’Esquadra s’aturava de cop després d’operar durant 6 mesos i haver afectat un mínim de catorze entitats diferents i amb la creació de més de 60 adreces de correu electrònic falses de persones i d’organitzacions.
La resposta institucional: de la negació a l’amnistia
Un silenci sepulcral es va imposar sobre aquest tema des del primer minut. No només passaven de puntetes els agents del 155, desacomplexats gestors de la repressió política espanyolista, sinó també Esquerra Republicana i Junts, incòmodes gestors d’una policia catalana que quedava retratada clarament al servei de l’unionisme. El Parlament va descartar posicionar-se i només com a tema secundari va ser inclòs en la comissió d’investigació sobre l’espionatge polític. Sempre per darrera, i ben ocultat, pels escàndols dels Pegasus i dels agents infiltrats del Cuerpo Nacional de Policia. Gràcies a la querella presentada contra els Mossos vam poder saber la gestió feta per la Divisió d’Afers Interns. Aquesta va informar-ne el jutjat amb la conclusió que havia estat només un agent, un de sol, qui havia pres la iniciativa de crear i mantenir actives les converses il·legítimes amb els nombrosos correus electrònics falsos. El càstig per a una activitat clarament il·legal, i que s’hauria dut a terme en contra de les ordres dels superiors, que quedaven increïblement lliures de tota culpa, va ser traslladar l’únic agent, el boc expiatori de tot plegat, amb TIP 15718, a la comissaria de Manresa.
El passat 20 de gener aquest únic agent va declarar amb evasives en la comissió d’investigació del Parlament de Catalunya, a porta tancada i amb mesures de protecció de la seva identitat. Potser ell ja ho sabia, nosaltres encara no: des de finals d’any el jutjat que l’investigava li havia concedit l’amnistia. El pitjor de tot és que cap responsable policial ni polític ha donat mai explicacions creïbles sobre aquest afer ni tampoc tenim garanties de no repetició.
Raons absurdes per donar o negar l’amnistia
Ahir començava el judici contra 18 independentistes que van protestar contra un acte de Societat Civil Catalana a la Universitat de Barcelona. Era evident que la tensió viscuda en aquell acte i que va motivar a uns i altres a discutir-se era el conflicte entre Catalunya i els Països Catalans contra Espanya. Suficient per atorgar l’amnistia als 18 encausats. Però el jutjat va entendre que no. Que en realitat el que motivava als 18 independentistes a protestar no era l’unionisme i la complicitat de SCC amb la repressió espanyolista sinó un sui generis odi a Miguel de Cervantes, autor que havia de ser homenatjat en aquell acte. I així, negant el context independentista, forçant l’absurd, es nega l’amnistia. És igual de difícil assolir l’amnistia quan qui la sol·licita és un agent uniformat? Gens ni mica. El seu atorgament per a l’únic Mossos que espiava a entitats independentistes però també a altres que no ho són, com la CGT, a la CNT, o el Sindicat de Llogateres és senzill i directe. El magistrat fa seva la versió del policia que assegura, en la instància d’amnistia, que es tractava d’una investigació «en el contexto del denominado proceso independentista catalán». I sense més explicacions ni dilacions, i amb el posicionament favorable de la Fiscalia i de l’Advocada de la Generalitat de Catalunya, la magistrada Sonia Ordóñez Benitez, de la plaça núm. 3 del Tribunal d’Instància de l’Hospitalet de Llobregat tanca el cas: amnistia. Alerta Solidària ja ha interposat un recurs en contra que haurà de ser atès per l’Audiència Provincial.
Volem agrair a les entitats afectades, i especialment a La Directa, la tasca incansable per a dotar aquest país de les eines efectives per a protegir-nos dels abusos que l’Estat s’entesta en perpetrar i perpetuar. Quan l’estat intencionadament falla arriba la persistència i la determinació dels qui lluiten incansables per a un país i un món millor. Gràcies a La Forja, a Arran, a Endavant, a la CUP, a Poble Lliure, a l’Ateneu La Base, al Sindicat de Llogateres, a Batzac, a la CGT Barcelona, a la CNT-AIT Catalunya i a VilaWeb.
L’Hospitalet de Llobregat, Països Catalans, a 5 de maig de 2026
.
.
+ Notícia relacionada: