En la resolució dels recursos d’apel·lació, presentats per les diferents parts contra la sentència de desembre, en la que s’imposaven condemnes d’un any i mig de pena multa contra els quatre independentistes, ara, l’Audiència Provincial modifica la condemna i imposa dos anys de presó.
En una interpretació expansiva de tots els elements objectius i subjectius, els magistrats de la Secció 2a, rectifiquen la sentència d’origen i determina que cal condemnar els acusats, no pas per coaccions, sinó pel delicte especial contra el dret de reunió. Així, considerant a ells quatre com a responsables d’uns fets diversos, produïts per una massa abstracta d’unes 80 persones, i per durada d’unes tres hores, se’ls imposa la pena de dos anys de presó, havent-hi tingut en compte l’atenuant de les dilacions indegudes però alhora l’agreujant reincidint, redundant, de la motivació per raó ideològica.
Ens trobem per tant en un canvi d’interpretació dels fets que pretén fixar un nou barem repressiu contra el dret de protesta. Es pretén amb aquesta nova sentència encaminar la punició penal per la via dura de les penes de presó que contempla l’article 514.4 del Codi Penal. No cal oblidar que si bé s’ha materialitzat en aquesta ocasió amb la imposició de la pena mínima de dos anys, el referit article disposa la possibilitat d’arribar als tres anys de presó, fins i tot sense necessitat d’apreciar cap agreujant. Avui ens trobem davant la prova pilot, aconseguida per la pressió de les forces espanyolistes, que han sabut trobar finalment un aliat en la croada de la necessària repressió per a poder seguir salvant Espanya.
S’obvia que aquell dia els de «S’ha acabat» eren quatre, literalment, i que davant seu s’hi van plantar 80 estudiants. Es menystenen el testimonis aportats per la defensa i fins i tot es relativitza les declaracions del vice rector que insistia en què els espanyolistes no van voler accedir a una sala alternativa per a fer les seves deplorables apologies del genocidi i de l’imperialisme espanyol. O que una professora testimoni afirmés que cap dels acusats va realitzar cap empenta o cap acte que pogués ser titllat de violent. Amb la teoria del fet col·lectiu, del dany comès per molts però imputat a uns pocs, tot cola.
Des del grup de La Pública Contra el Feixisme i des d’Alerta Solidària, estudiarem la viabilitat del recurs jurídic, el de cassació, que tocaria presentar davant de l’ultra espanyolista Tribunal Suprem, així com altres iniciatives per a seguir reforçant el múscul antifeixista, amb millor organització i sempre, amb més i més gent, disposada a plantar cara als qui vomiten odi contra la nostra cultura i la nostra Terra!
No podran amb nosaltres!
Barcelona, Països Catalans, 4 de juny de 2025
.
.
.