La sentència adopta els arguments de la defensa dels independentistes i declara que l’amnistia a un cas de suposat terrorisme no contravé la Directiva comunitària. L’amnistia dels 12 encausats torna a la teulada de l’Audiència Nacional.
Aval absolut del TJUE. L’amnistia és vàlida, és una mostra de sobirania dels Estats, i es pot aplicar sense por a contravenir la política antiterrorista de la Unió. La sentència dels 15 magistrats segueix la línia fixada per l’Advocat General de la institució, feta pública a desembre. I alhora, aquesta, ja assumia els arguments de la defensa lletrada dels advocats d’Alerta Solidària.
En espera d’una lectura pausada de la llarga sentència, podem destacar ja que els principals punts refermen la viabilitat de l’amnistia i anul·len l’estratègia espanyolista dels advocats de l’acusació, als quals caldria incloure el lletrat espanyol representant de la Comissió Europea. Luxemburg descarta els conceptes político-jurídics que pretenien deslegitimar la Llei d’Amnistia i el seu procés d’aprovació. Recorda que va ser validada pel Tribunal Constitucional espanyol i que el debat davant del TJUE s’ha de centrar en la normativa europea i els seus principis fonamentals. I aquí és on rau la validesa d’una llei, la d’amnistia, que forma part de la sobirania no transferida, i que no xoca amb la Directiva comunitària de la qual l’Estat espanyol n’ha estat sempre el màxim impulsor. Ras i curt: amnistiar qui està acusat de terrorisme, sense pesar sobre d’ell cap sentència que en demostri cap comissió de delicte ni pertinença a cap grup, i a qui no s’imputa cap dany ni cap lesió, no pot contravenir el Dret de la Unió.
Camí de Madrid, un cop més
La sentència tanca una etapa i torna la pilota a la teulada de l’Audiència Nacional. Si bé acollim amb satisfacció la sentència del TJUE no podem oblidar que és amb el tràmit de Luxemburg que hem perdut un any i mig, diners i salut. Retorna ara el patiment de no saber quan, els magistrats espanyols, posaran fi a tot aquest calvari de l’Operació Judes o, fins i tot, en el pitjor dels casos, si s’empescaran una altra trampa per seguir endavant amb el procediment penal. Satisfacció però molta prudència. La Llei d’Amnistia s’ha d’aplicar però depèn d’ells. Com la maquinària repressiva, intacta i esmolada, malgrat les promeses d’aquells qui voldran fer-nos veure avui, amb la sentència del TJUE, molts més mèrits i victòries de les que realment, tangiblement, corresponen.
La llei d’Amnistia, amb els seus punts forts i punts febles, s’ha d’aplicar i no queden excuses. Avui, des d’ara, emplacem al conjunt de l’independentisme a mobilitzar-se al costa de les encausades dels CDRs per emetre un missatge clar: volem que es posi fi d’una vegada per totes a aquest muntatge polític, mediàtic, policial i judicial.
Per la fi de la causa dels CDRs. Per la fi de la repressió. I per la independència dels Països Catalans!
Barcelona, Sabadell, Vic, Països Catalans, a 16 de juliol de 2026
.