Un nou mal de cap per a la cúpula d’Interior. Els grups parlamentaris de la CUP, ERC i Comuns han sol·licitat de forma urgent la compareixença de la Consellera d’Interior, Núria Parlón, i de la Consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, per tal de donar explicacions sobre l’aplicació de la llei mordassa així com les sancions imposades a mobilitzacions socials.
Aquest moviment al Parlament és la conseqüència de denúncia feta per la COSHAC (Confederació Sindical d’Habitatge de Catalunya) i Alerta Solidària, en roda de premsa, davant la seu d’Interior, el passat 4 de juny. La raó de fons: Parlón i la nova Direcció General d’Administració de Seguretat han deixat d’aplicar els criteris fixats l’any 2022 que imposaven el respecte al dret de protesta pacífica en contra de la seva persecució amb multes de la Llei Mordassa.
La situació és alarmant : a partir del mes de març, el sindicalisme d’habitatge ha rebut 88 multes que fan referència a fets del 2025. Amb imports de 600 €, la suma global ja ascendeix als 50.000.
El canvi de criteri imposat pel PSC significa, no només una contradicció amb els únics criteris establerts, que s’han deixat d’aplicar sense ser ni derogats, ni esmenats ni substituïts, sinó també que a partir d’ara un manifestant assegut a terra, en protesta pacífica, pot rebre una multa de 600 €. L’obligació de l’Estat és protegir i fomentar l’exercici dels denominats drets fonamentals, com són els de la llibertat d’opinió, de participació política o de manifestació. La jurisprudència del Tribunal Constitucional i d’altres organismes de dret internacional recorden que les opinions i les mobilitzacions poden causar molèsties especialment si no són del gust del govern. Però la clau de tot estat democràtic és poder garantir que aquestes crítiques puguin ser expressades lliurament tot acceptant-ne les molèsties que puguin causar. El cas paradigmàtic és el d’una manifestació que impedeix el pas de vehicles pels carrers que va tallant. La persecució del dret de manifestació, com passa ara amb la Llei Mordassa, és un contrasentit evident que ataca el fonament essencial de l’estat de dret.
Els tres grups parlamentaris mostren la seva preocupació per la modificació dels criteris sancionadors del Departament d’Interior «que han deixat de banda el respecte als drets fonamentals i que han suposat una pluja de sancions contra la mobilització». Per tant, insten al Govern i al Departament d’Interior a corregir «de forma immediata aquesta política sancionadora i a aplicar criteris respectuosos amb la jurisprudència europea i amb els drets fonamentals».
La Llei Mordassa, o Llei Orgànica de Protecció de la Seguretat Ciutadana, va ser aprovada pel Partit Popular, al poder a Madrid, l’any 2015. El PSOE s’hi va oposar, assumint les veus que n’assenyalaven el perill que suposava per la persecució de la dissidència. Avui, només 10 anys després, el PSC al Principat, i el PSPV, controlant la Policia Nacional al País Valencià, premen l’accelerador per «pacificar» els carrers, recorrent a la Llei Mordassa.
A Barcelona, Països Catalans, 16 de juny de 2026
+ Vídeo de la roda de premsa: