Els 7 del 30G fem una crida a la unió de les represaliades contra la repressió exercida pels Mossos
Els 7 represaliats d’aquell 30 de gener de 2018, en la jornada de la investidura fallida del President Puigdemont, ens enfrontem ara a un renovat procediment judicial en què, apartada la Generalitat, ens trobem per fi, cara a cara amb els sindicats corporatius dels Mossos, darrer bastió de la impunitat policial i del desgovern de la Conselleria d’Interior.
JUNTSXCAT DEIA QUE NO ES PODIA RETIRAR L’ACUSACIÓ PARTICULAR
Josep Costa, Laura Borràs i JuntsxCat mentien quan deien que no podien retirar l’acusació particular de la Generalitat. Amb el nostre cas s’ha evidenciat que la Generalitat es va personar d’ofici, sense haver estat requerida a fer-ho per part dels policies, i que es pot retirar. Res del que se’ns deia era veritat i així es venia denunciant i també exigint al nou govern de la Generalitat. Fets i no paraules. Fets i no mentides.
LA RETIRADA ÉS UNA VICTÒRIA DE LES REPRESALIADES, PERÒ ARRIBA TARD
Malgrat la retirada, ens sentim enganyats per com s’ha fet. Esquerra, per ordre del Secretari General d’Interior, Oriol Amorós, que executa a la perfecció el lletrat de la Generalitat, i bel·ligerant antiindependentista, Josep Lluís Florensa, dona peu a la suspensió del judici. En contra nostra, reclamen a més un NOU TERMINI DE GRÀCIA per presentar ACUSACIONS PARTICULARS dels ONZE MOSSOS que ara sí, seran representats pels sindicats policials. Tot torna a començar.
La retirada de l’acusació de la Generalitat és una victòria de la pressió popular. La nostra campanya va agafar el relleu de la dels 9 de Lledoners, el Marcel Vivet, l’Adrian SAS i moltes altres.
MOSSOS NO VOLEN PERDRE IMPUNITAT I SEGUIR ACTUANT PER IDEOLOGIA
L’assumpció de l’acusació per part dels sindicats és una oportunitat per evidenciar la principal dolència del sistema policial català: el seu corporativisme espanyolista i d’ideologia feixista, que es resisteix a qualsevol reforma que alteri els seus privilegis d’impunitat. Així, prenen la representació dels mossos, els advocats Antonio Bitos y el falangista Josep Maria Fuster Fabra.
La Generalitat no acusava per delictes de lesions i reconeix ara el seu lletrat, per escrit en seu judicial, que aquests no existeixen o de ser-hi, no poden ser atribuïts amb claredat als encausats. Caldrà veure com els 11 mossos se les empesquen per confondre aquesta realitat contra el criteri nostre i ara també d’Interior.
I PER TOT, PER POSAR FI AL XANTATGE POLICIAL I A LA IMPUNITAT, EXIGIM
1r. Activar mecanismes efectius i independents de fiscalització de l’actuació policial, que compti amb potestat sancionadora real, que suposi càstigs exemplars, com existeixen per les males praxis d’altres cossos funcionarials com el col·lectiu mèdic o del professorat.
2n. La dissolució d’una vegada per totes de la BRIMO.
3r. Un compromís renovat amb la defensa i promoció del dret a la protesta, que passa per analitzar i combatre les causes repressives que coaccionen la mobilització popular, com l’ús i abús de la llei mordassa, les identificacions preventives il·legals, l’ús de fitxers polítics il·legals i l’enregistrament de manifestacions i concentracions sense l’autorització pertinent. Eines repressives que cal derogar.
O EL LOBBY POLICIAL O NOSALTRES. PEL DRET DE PROTESTA!!!
Som el conjunt de persones represaliades, juntament amb les que ens doneu suport, que hem d’encapçalar aquest combat, cara a cara, amb els sindicats dels atestats falsejats, de la impunitat i de la brutalitat. I ho hem de fer sense por, com quan vam ser on calia, aquell dia en què la repressió