Dificultats per a uns, automatisme per als altres
La Llei d’Amnistia va ser aprovada després d’una llarga negociació. Entre altres qüestions polèmiques: la possibilitat de ser atorgada als membres dels cossos policials que van ser protagonistes d’abusos repressius de tota mena. L’argument per a incloure’ls era clar: si no amnistiem els del seu bàndol no ens deixen amnistiar els del nostre. Però els àrbitres són els jutges i aquí es trenca tota igualtat i imparcialitat.
Per als policies, tot a favor
Els policies han estat agraciats amb l’amnistia fins a 158 vegades segons les nostres dades. Només en una sola ocasió no se’ls ha atorgat l’amnistia malgrat que sí que la volia la fiscalia: és el cas de quatre agents imputats per la lesió ocular d’en Roger Español. En un altre cas de lesions per càrregues policials, l’amnistia inicialment atorgada ha estat retirada per permetre la investigació, tot i que no hi ha cap agent concret imputat i, per tant, no compta en l’estadística. En tots dos casos s’ha hagut de remar en contra per frenar l’amnistia que, com sempre, anava a ser aplicada de manera automàtica, amb l’empenta favorable del Ministeri Fiscal.
El cas més escandalós dels darrers mesos ha estat el de l’únic agent dels Mossos d’Esquadra que estava sent investigat per la infiltració digital a col·lectius polítics i socials1. Els governs de Junts i ERC van tapar el cas i ara, amb el PSC a la Generalitat, cap declaració de condemna, cap explicació ni cap responsabilitat ha estat assumida.
Per als manifestants i activistes, silenci i traves
Remar a contra corrent, superant els llargs silencis imposats, a base de tramitar escrits d’impuls i amenaçar amb queixes als òrgans de govern judicial; o bé superant les negatives inicials a atorgar l’amnistia en base a recursos a una i dues instàncies superiors. Alguns exemples clarificadors:
- Silenci i més silenci. Un cas de silenci al·lucinant és el de tres activistes del Baix Llobregat. Van participar en un tall de carretera el 8 de novembre de 2017 entre Abrera i Martorell. A la llarga i eterna instrucció s’hi suma que l’amnistia va ser instada a juliol de 2024 i encara no tenim cap resposta. Un altre cas que preocupa per la gravetat de les acusacions és el dels 12 CDRs encausats d’ençà del 23 de setembre de 2019. El seu cas, hauria d’haver estat amnistiat en una vista celebrada a l’Audiència Nacional, el 27 de juny de 2024. El magistrat president de sala però s’hi va negar i va dir que si s’havia d’amnistiar que fos Europa qui ho manés. I des de llavors estem pendents que sigui el Tribunal de Justícia de la Unió Europea qui resolgui el cas. Seguim esperant.
- Silenci i amnistiats, per fi. Fins a vint-i-un mesos van passar d’ençà de la instància d’amnistia presentada fins al seu atorgament. Pel mig, només silenci. Ras i curt. Contradient allò que fixa l’art. 10 de la Llei d’Amnistia que ordena que els òrgans judicials «adoptarán, con carácter preferente y urgente, las decisiones pertinentes en cumplimiento de esta ley (…).» Va ser el cas de dos manifestants que van participar del tall de l’AP7 a l’altura de Salt el 13 de novembre de 2019.
- Recursos fins a obtenir l’amnistia. Un cas prototípic de la lluita per l’amnistia ha estat el dels tres del Holi, entre ells, l’Adri de Badalona. A una instrucció llarguíssima, amb imputacions molt greus i exagerades, se’ls va negar l’amnistia alhora que es fixava la data de judici. Recorreguda la negativa es va aconseguir ajornar el judici. El TSJC va donar-nos la raó i va acordar l’amnistia corregint la decisió del tribunal d’origen. Les acusacions però van decidir recórrer al Tribunal Suprem. Quan crèiem que el cas quedaria bloquejat als passadissos eterns de Madrid, vam saber que les acusacions no havien formalitzat el recurs en el termini legal establert. L’amnistia quedava blindada.
- Negatives absurdes a l’amnistia. Una protesta antimonàrquica a Caldes de Malavella, amb quatre encausats. Una protesta contra Vox a Valls, amb tres encausats. O la protesta contra Societat Civil Catalana, amb 18 encausats, i que han estat jutjats aquest mes de maig. Són casos on els magistrats de torn han rebutjat aplicar l’amnistia sense suficient motivació o bé amb raons irracionals. En el cas dels 18 jutjats, la resolució negava que els activistes protestessin contra l’espanyolisme militant de SCC, alhora que assegurava que el que els havia empès a manifestar-se realment era el seu odi al cèlebre escriptor Miguel de Cervantes.
Per als polítics, prevaricació judicial
L’amnistia per a polítics i càrrecs públics ha estat congelada tot un any. Fa dotze mesos comptabilitzàvem un nombre similar d’amnisties atorgades (62-64) i el mateix nombre de negatives (25). La raó del bloqueig no és que hagin estat resoltes ja totes les instàncies d’amnistia sinó que moltes d’elles depenen d’un sol tribunal, el Suprem, que havent rebut la validació de la Llei per part del Tribunal Constitucional a juny de l’any passat, no ha mogut ni un dit.
El cas dels exiliats Puigdemont, Puig i Comín són els més greus. Però el més esperpèntic i clarificador podria ser el dels Síndics del 1r d’octubre. Tots ells competeixen per saber en quin s’ha prevaricat més en negar-los respostes i en negar-los l’amnistia.
La justificació de tot plegat
La Llei d’Amnistia va ser justificada pel govern espanyol perquè amb ella es podia pacificar el conflicte polític de Catalunya. Els portaveus d’ERC i de Junts la justificaven perquè amb ella s’acabaria la repressió política, s’esmenava l’abús repressiu de l’Estat i s’obria la negociació política en base al reconeixement dels nostres drets nacionals.
No cal ser massa viu per saber que malauradament la Llei d’Amnistia ha contribuït només a pacificar el país, adormint encara més l’independentisme. Les entitats que reclamaven la independència es van distreure per aconseguir l’amnistia. Aquesta, a dos anys de la seva aprovació ha beneficiat sobretot a l’Estat per l’error previ de l’independentisme de desactivar el carrer.
Celebrem però que una nova generació d’independentistes s’obre pas. S’han obert nous Casals arreu dels Països Catalans i que la lluita, interrelacionada en múltiples reivindicacions socials, reviscola arreu. Amb els aprenentatges de l’embat dels anys que ens precedeixen, seguirem preparant més i millor el futur de lluita que ens espera. La lluita és el camí, i en som moltes les que estem disposades a fer-lo.
Alerta Solidària
Països Catalans, 28 de maig de 2026
+ Notícies relacionades: