Disset activistes rifenys internats al CIE de Barcelona
La tradició dels oprimits ens ensenya que l’estat d’excepció és en realitat la regla. Walter Benjamin
La setmana passada 17 joves rifenys van arribar a les costes d’Almeria, havent-se jugat prèviament la vida per travessar el Mare Mortum fins arribar a l’Europa fortalesa, fugint de la repressió del Regne del Marroc. A les costes andaluses escapant de la gendarmeria marroquí van topar amb la Policia Nacional, els qui els van traslladat detinguts fins a Barcelona, on resten internats des de fa més d’una setmana, a l’espera que es resolgui sobre la seva deportació.
De què fugien? A començaments d’estiu, al Regne de Marroc, es van oficialitzar una sèrie de condemnes polítiques per a 53 persones relacionades amb el Moviment Popular Rifeny, que ja duien més d’un any en presó preventiva. Van dictar-se sentències d’entre dos i tres anys per periodistes que s’havien dedicat a cobrir les mobilitzacions i d’altres sentències d’entre deu i vint anys per als militants polititzats.
Des que a l’octubre de 2016 en el sí d’un control policial fou assassinat brutalment el jove Mouhsin Fikri, es va escampar una protesta que va recórrer les diferents viles i ciutats del Rif. Les seves demandes formals: un hospital, una universitat i una alternativa laboral a l’atur crònic o la precarietat extrema. L’acció durant gairebé tres anys de sortir al carrer a exigir aquestes peticions no s’ha aturat malgrat la ocupació policial, militar i paramilitar, que diverses organitzacions i observatoris de drets humans de tot el món han descrit com a situació “pre-bèl.lica.”
Les detencions que es practiquen a manifestants i militants rifenys són diverses, el resultat posterior, només un: l’interrogatori amb pallisses, amenaces de mort a familiars i, sobretot en el cas de les dones, vexacions, agressions sexuals i violacions.
Quan gairebé fa tres anys que aquestes pràctiques han esdevingut la normalitat, els casos de manifestants que, coneixent que se’ls ha anat a buscar a casa, han optat per entrar a Europa, han augmentat entre gent de totes les edats, especialment joves i menors.
Quin és el delicte d’aquests disset joves? Participar de les protestes, lluitar per una vida digna que valgui la pena viure, tant per ells, com per les seves famílies. Alguns d’ells han hagut de viure com un dels seus familiars moria en mans de la policia durant les protestes a causa dels gasos lacrimògens, altres han passat diversos dies detinguts, altres viuen amb la por contínua de saber que sempre hi ha un agent de policia a la porta de casa seva.
Des d’Alerta Solidària, la Comissió de Barcelona en suport al Moviment Popular del Rif i Itaca exigim el seu alliberament immediat i sense condicions. Alhora, fem una crida al diàleg entre el Govern de la Generalitat de Catalunya, que manté una intensa relació econòmica amb el Regne de Marroc, i els comitès catalans de suport al poble rifeny, així com exigim que es tanquin de forma definitiva els Centres d’Internament d’Estrangers. Demanem també a l’Estat espanyol que es reconegui l’estatus de refugiats polítics als companys rifenys fugits del Marroc.
A Barcelona, República Catalana, Països Catalans, a 14 de setembre de 2018.
