Dilluns 4 de maig, i fins al divendres 22. Tres setmanes. Divuit activistes encausats, tots ells independentistes, a judici per una protesta contra un acte de Societat Civil Catalana, el 7 de juny de 2018, a l’edifici històric de la Universitat de Barcelona. L’entitat espanyolista, Mossos i Fiscalia obliden que entre els crits, insults i retrets també hi van participar els assistents a l’acte i que aquest, finalment, es va suspendre per ordres del Gabinet del Rectorat. El soroll d’uns i altres va impedir el normal desenvolupament de l’acte i així va quedar reflectit en les actes policials, que recorden que no es va arribar a les mans. Però cap espanyolista s’asseurà al banc dels acusats. Només són els independentistes, en nombre elevat, 18, els que s’enfronten als delictes de coaccions i contra les llibertats fonamentals, després de veure com se’ls ha negat l’amnistia.
Presó i multa
Per a més escarment, i sota la batuta de l’anterior cap de la Fiscalia Anti Odi de Catalunya, Miguel Ángel Aguilar García, els acusats s’exposen a l’agreujant de discriminació per raons ideològiques. Un element de gravetat penal pensat per a protegir minories històricament perseguides i que la judicatura espanyola ha desdibuixat per aplicar-la a la protecció dels qui defensen la unitat d’Espanya. Cada acusat per tant s’enfronta a penes de dos anys i mig de presó, a una multa de 6.500 €, a una ordre d’allunyament de 1.000 metres durant tres anys respecte de qualsevol acte de Societat Civil Catalana, i encara a pagar el cost del lloguer de la sala de la Universitat, de 726 €. Agrupant les xifres finals veiem l’espectacularitat del disbarat: 45 anys de presó i vora 140.000 €.
Amnistia negada
Les defenses van instar l’amnistia pel context evident de confrontació independentista. Érem al juny de 2018, amb els presos polítics tancats, alguns d’ells exiliats, com encara, amb constants marxes, protestes i una duríssima repressió policial de la que se’n parlava a les notícies i a les xarxes socials. En aquest clima arriba un convocatòria d’un dels agents unionistes protagonistes d’aquells anys, Societat Civil Catalana. L’entitat, amb vincles públics amb l’extrema dreta espanyolista, seguint una campanya d’actes en universitats catalanes, es va plantar a l’edilici històric de la Plaça Universitat de Barcelona. La contra convocatòria era d’esperar i diverses entitats de l’Esquerra Independentista, com el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, la Coordinadora Obrera Sindical, i també els CDRs van fer acte de presència. Així com 42 agents dels Mossos d’Esquadra. Tot això no ha servit de res. El magistrat del Jutjat Penal 19 de Barcelona, Salvador Roig Tejedor, després d’un informe desfavorable de la fiscalia, va negar l’aplicació de l’amnistia.
El grup de suport «Desemmascarem el feixisme»
L’ànim d’aquella protesta va ser denunciar la vinculació de SCC amb l’extrema dreta espanyolista, i desmuntar així la falsa aparença de neutralitat pseudo-cultural que s’esforçava en tenir. D’aquella motivació antifeixista en va derivar, un cop conegudes les imputacions, el grup de suport, que des de llavors i encara a dia d’avui, sense afluixar, ha seguit fent actes arreu del país denunciant el cas sota el lema de «desemmascarem el feixisme». Acusen l’entitat SCC, però també la fiscalia, de situar-se al costat del feixisme i l’odi. Dilluns convoquen una concentració de suport als encausats.
Barcelona, Països Catalans, a 2 de maig de 2026
.
.
+ Notícia relacionada: