Nou cop d’arbitrarietat en la curta però intensa vida de la Llei d’Amnistia. El text legal deixa amplis espais de vaguetat per a que, amb una interpretació restrictiva i amb imaginació pèrfida es pugui acordar el que ha decidit ara el magistrat del Jutjat Penal núm. 19 de Barcelona, Sr. Salvador Roig Tejedor, que ha seguit la teoria delirant del ministeri fiscal per oposar-se a l’aplicació de l’amnistia.
Els 18 manifestants encausats per la protesta contra un acte de Societat Civil Catalana, aquell 7 de juny de 2018, en plena tensió social per l’empresonament dels presos polítics i operacions repressives contra els CDRs com la detenció de Tamara Carrasco o l’exili de l’Adri d’Esplugues, no van respondre a la crida d’organitzacions independentistes per protestar contra la postura de l’entitat i els seus vincles amb l’extrema dreta espanyolista, sinó que en realitat, tot i no saber-ho ni ells, protestaven per un suposat rebuig a la llengua castellana i no volien que s’homenatgés a l’escriptor cèlebre Miguel de Cervantes. I així, per aquesta suposada fòbia al novel·lista del Quixot, resulta obvi que no es pot incardinar la protesta en el marc del procés i, finalment, no se’ls pot amnistiar.
Que la formació espanyolista compta des de la seva fundació amb membres i col·laboracions d’organitzacions feixistes és ara un fet conegut, però no pas tant aquell 2018, en la que calia desemmascarar el discurs aparentment neutre que proferien. Amb actes de naturalesa diversa, SCC atiava l’odi contra l’independentisme i es posicionava clarament a favor de la unitat d’Espanya. Aquest era precisament el marc en el que es va produir aquella protesta i se suposava que la Llei d’Amnistia pretenia esmenar la judicialització de totes aquelles tensions sorgides durant els anys de procés.
Per reforçar la negativa, el magistrat no s’estalvia apuntar que els delictes imputats, de coaccions i contra les llibertats fonamentals en la modalitat d’impedir el dret de reunió, queden fora del llista de delictes que el legislador va explicitar en l’articulat primer de la Llei. Tanmateix oblida que el delicte de coaccions ja ha estat amnistiat i que en cap cas apareixen en l’article 2n d’excepcions. Val a dir de nou que aquí es posa de relleu el pobre redactat de la Llei i que ja va ser recriminat abans i després de la seva aprovació per part d’Alerta Solidària.
Per tot plegat, el revisionisme de fiscals i jutges, com el del Penal 19, serveix de nou per reafirmar la repressió penal i per deixar en paper mullat la Llei d’Amnistia.
Recordem que la fiscalia demana per a cada un d’ells la pena de dos any i mig de presó i més de 6.500 €. Malgrat els informes inicials dels Mossos, que remarcaven les provocacions inicials d’algun dels simpatitzants espanyolistes, l’acusació només es dirigeix contra els independentistes.
Les defenses dels encausats, d’Alerta Solidària, ja tenen ja posada la mirada en el macro-judici que tindrà lloc el maig de l’any que ve, 2026, a vuit anys dels fets.
Barcelona, Països Catalans, a 20 de febrer de 2025
.
.
.
+ Notícia relacionada: