Dels 9 als 7 i el paperot de la Generalitat
El judici dels Nou de Lledoners ha quedat vist per a sentència amb una anticipada absolució in voce per a 6 dels encausats. Dos dies de judici que han permès escenificar, dins i fora, el guió previst per uns i altres. A dins de la sala, les defenses evidenciaven la insostenibilitat de les acusacions. Se n’ha dit tot el que calia i no ho repetirem. La Generalitat, per boca del seu lletrat, Lluís Conesa, superava en bel·ligerància l’acusació prevista i previsible de la fiscalia. Molta actitud i soroll per intentar camuflar la inconsistència dels atestats policials, clarament insuficients per sostenir una acusació amb cara i ulls.
A fora de la sala, una notable pressió mediàtica feia moure peça a la portaveu del Govern, Patricia Plaja, que declarava que mirarien de reconduir la seva posició en aquest judici. També a fora, al carrer, el grup de suport, la gent solidària i, més especialment, els 7 encausats del cas 30 G, presents donant suport als 9 de Lledoners, es posaven les mans al cap: a què coi juga la Generalitat?
Quan el Govern anunciava que mirarien de reconduir la seva posició en aquest judici, a mig judici, era clar que anaven tard. Tard i malament. Molt malament. Anunciar possibles canvis va ser un intent desesperat de vendre a la opinió pública que la rebaixa en les acusacions era degut a un gest magnànim del govern, quan la dura realitat era que ni tan sols la fiscalia podia sostenir l’acusació. No hi havia proves. Tan clar era que el ministeri fiscal podia fer altra cosa que retirar les acusacions. I és clar, la Generalitat també. Per nassos, no per simpaties amb els encausats.
S’espera d’un govern independentista que estigui al costat d’aquells que s’han mobilitzat i organitzat per fer efectiva la República catalana. Però la dura realitat és que el govern, ahir de Junts x Catalunya, i avui de la històrica Esquerra Republicana, malgrat assegurar que trencarà amb l’ordenament jurídic espanyol per proclamar la independència, no és capaç de trencar amb un enquistat entramat funcionarial de poques persones, tot proclamant, dia rere dia, ser una trist govern autonòmic, mesell, i corretja de transmissió de l’afany repressiu espanyol.
I ara què?
El proper cas, per a més vergonya de l’ERC actual, és el dels 7 del 30 G. Seran jutjats el dia 25 de novembre i els següents per haver estat on calia, aquell 30 de gener de 2018, quan es tancava el cicle electoral imposat pel 155 i esqueia la investidura de l’exiliat Carles Puigdemont. No hi va haver investidura sinó cops de porra, un cop més.
Així doncs, del govern no n’esperem res. Per a ells tota la vergonya que la Història els retraurà. Per als encausats, per als 9 de Lledoners, per als 7 del 30 G i per a molts d’altres, el patiment, el càstig penal i la multa econòmica. Però també l’orgull de saber-se fidels a un poble, sense haver fallat ni haver defallit. Perquè, malgrat la repressió, no se senten soles i estan i estaran, quan calgui, on calgui, al peu del canó.
Nosaltres no vam fallar!
Fins la victòria, sempre!