La Sala d’Apel·lacions del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya rectifica el NO a l’amnistia que l’Audiència Provincial de Barcelona havia decretat per als 4 del Holi. Corregeix de dalt abaix els arguments segons els quals els independentistes no van concórrer a una protesta vinculada al Procés sinó a rebutjar les reivindicacions laborals dels funcionaris policials. El TSJC sí que aprecia el context independentista de la mobilització i acorda l’oblit penal.
Un any després del referèndum del 1r d’octubre de 2017, el sindicat espanyolista Jusapol, va convocar una marxa a Barcelona per reclamar millores salarials. Però també per homenatjar els policies que van carregar contra el referèndum. Així ho publicaven a les xarxes socials i pels mitjans de comunicació. Empraven tota mena de parafernàlia militarista i diversos membres van aparèixer vestits de vikings amb escuts i banderes espanyoles. En resposta, en un context de màxima repressió, amb els líders del Procés a l’exili o a la presó, l’independentisme va convocar diverses protestes. És sobre aquestes que els Mossos d’Esquadra es van aplicar fort: càrregues, ferits, 12 detencions, i encara més citacions en dies posteriors.
D’aquell 29 de setembre de 2018, des d’Alerta Solidària hem dut la defensa de 15 persones. Només una persona va ser condemnada, en Marcel Vivet de Badalona, a un any i mig de presó que no va haver de complir i a qui, entrada en vigor la Llei d’Amnistia, se li va negar dient que ja s’havia cancel·lat la sentència. A altres deu encausats no els va caler l’amnistia perquè els va arribar abans el judici i les corresponents sentències. Totes absolutòries. Com l’espectacular absolució de l’Adrià de Barcelona, militant de la CUP, a qui la fiscalia demanava 8 anys de presó, i a qui seguim dient que se’l va encausar per la mateixa agressió a un policia que van fer servir per encausar en Marcel de Badalona (un sol cop, dues causes). També hi va haver l’absolució del cas de les 4 del Holi, és a dir, la Rita, la Lola, la Irati i l’Ainhoa. Totes militants d’Endavant i a qui la fiscalia demanava 4 anys de presó per cap. I encara altres cinc independentistes, tots militants d’Arran, van ser també absolts en tres judicis diferents.
Només quedaven quatre encausats d’aquell dia. Són l’Adri de Badalona, en Cesc de Terrassa i en Guim de Barcelona, defensats per Alerta Solidària, i el Francesc de Santa Margarida de Montbui, amb un advocat particular aliè a nosaltres. Després d’anys d’una instrucció tortuosa, l’Audiència Provincial de Barcelona va prémer l’accelerador. Els va negar l’amnistia al juny i va convocar el judici per al novembre. Vam apel·lar a la raó tot recorrent la decisió de l’amnistia davant del TSJC. Avui ens han donat la bona notícia i, tornant la causa a l’Audiència Provincial, aquest haurà de tancar el cas, aplicant-los l’amnistia. Ara bé, l’amnistia només és, pel moment, per als tres encausats defensats per Alerta. L’altre encausat, defensat per un advocat particular, haurà de reclamar de nou l’amnistia ja que no es va adherir al recurs que Alerta Solidària va presentar per elevar la qüestió al TSJC.
La Llei d’Amnistia, amb totes les crítiques possibles, és clara i pertoca als jutges aplicar-la. Però quan aborden un cas d’independentistes, els principis generals del dret trontollen i més d’un magistrat opta per recargolar la realitat i forçar els arguments jurídics. El cas que ens ocupa ha patit aquesta intervenció ideològica i arbitrària. Estem convençudes que la difusió àmplia del cas ha servit per qüestionar i dificultar aquesta deriva antijurídica i reaccionària. Davant d’una judicatura copada per militants espanyolistes, que avantposen la pàtria i els privilegis d’uns pocs per sobre de la nació catalana i la classe treballadora, hem de felicitar-nos per la ingent tasca de difusió feta des de l’entorn familiar i militant dels encausats. A ells devem aquest èxit d’avui i sobre el seu exemple bastirem la victòria del demà.
Gràcies a totes les que ens doneu suport i feu possible que estiguem al costat de les que pateixen la repressió. Seguirem treballant i lluitant, amb amnisties o sense, recordant sempre que el que realment volem és la independència.
Visca la solidaritat antirepressiva!
Que visquin els Països Catalans!
A Badalona, Països Catalans, a 2 de desembre de 2025
.
.
+ Notícia relacionada: