Contra el cinisme d’Interior i la hipocresia de la Justícia MANIFESTEM-NOS – DESCONFINEM ELS NOSTRES DRETS!

Contra el cinisme d’Interior i la hipocresia de la Justícia MANIFESTEM-NOS – DESCONFINEM ELS NOSTRES DRETS!

Fa uns dies sentíem com el Conseller d’Interior Miquel Buch es treia la responsabilitat de la repressió dels Mossos contra diverses mobilitzacions. Especialment greu la que tingué lloc a Gràcia (Barcelona) el passat 19 de maig que acabà amb una persona detinguda i diverses identificades i amenaçades de ser sancionades. El mandatari català recordava la centralització del control policial per part del Govern central i exposava un seguit de recomanacions per tal que des de Madrid es permetessin les manifestacions. Tot en un to espectacularment cínic es pretenia erigir com al gran defensor dels drets fonamentals del poble català.

Fets i no paraules: per la via legal o per la via dels fets consumats, la Generalitat, via el Departament d’Interior del Sr. Buch, s’ha oposat a l’exercici del dret de manifestació.

El Conseller Buch, en roda de premsa el 15 de maig, afirmava que «l’estat d’alarma no pot laminar el dret de manifestació» . Tot seguit llistava un seguit de mesures que els manifestants haurien de respectar per tal d’impedir la propagació del Covid-19 i que resultarien suficients per accedir al dret de manifestació: mascaretes, distàncies i espais amples. Les mesures ja proposades pel col·lectiu Lluita Internacionalista per a la concentració comunicada i prevista pel 24 d’abril en protesta per l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat. La resposta del Departament d’Interior (amb data 21 d’abril), prohibint de facto la mobilització, deia literalment: «(…) el dret de reunió no es podrà exercir mentre duri l’estat d’alarma. En conseqüència no podem tramitar la seva sol·licitud». Sense esmentar les mesures de seguretat i sense fer cap referència a la centralització de les competències per part de Madrid. Més tard, ja en seu judicial, davant el recurs tramitat d’urgència pel TSJC, la representació lletrada de la Generalitat advocava de nou per la prohibició: «(…) no es pot exercir el dret de reunió com conseqüència del RD 463/20, que només permet la deambulació individual en els termes de l’art. 7 del citat RD» (sentència TSJC, Secció 2a, Contenciós Administratiu, núm. 1223/2020).

També per la via dels fets consumats.

Tràmits administratius o judicials a banda, la imposició per la via dels fets mitjançant els Mossos també és reveladora del posicionament d’absolut cinisme del piròman Buch. Dimarts 19 de maig: concentracions en diferents barris de Barcelona complint les mesures de seguretat sanitàries com es pot comprovar en les fotografies fetes en les concentracions que s’acaben realitzant. Identificacions en diverses d’elles posteriorment al seu acabament, amb amenaces de fortes sancions per tal de coaccionar el dret de manifestació per al futur immediat. Més greu: intervenció policial prèvia a l’inici de la concentració a Gràcia amb sostracció de material d’agitació, identificacions, més amenaces de sancions i una persona detinguda. De nou, pels fets de la grollera actuació policial, sense verificació de les mesures de seguretat sanitàries a desplegar, s’ocupa la plaça i es coacciona un dret fonamental d’empara constitucional sense més criteri objectiu que el sentit crític de la protesta. Reaccions per part d’Interior? Silenci de conformitat amb l’actuació policial dirigida per un histèric Jordi Arasa, condemnat per colpejar sense justificació manifestants com David Fernàndez en el famós desallotjament dels indignats de la Plaça Catalunya, i recentment ascendit com a cap de l’ARRO.

Hipocresia judicial.

El TSJC resolia el litigi emanat de la concentració prohibida a Lluita Internacionalista sense entrar en el fons. Tot donant la raó a la posició de la fiscalia, el tribunal assenyala que les competències són de Madrid i per tant, el recurs adreçat contra una resolució administrativa de la Generalitat no era pertinent. De nou cap comentari sobre el fons, el dret de manifestació i les mesures de seguretat anti-contagis del Covid-19. El dret de manifestació quedava de facto vulnerat i el tribunal mirava cap a una altra banda.Per omplir la resolució judicial, el TSJC, recorda que la declaració d’estat d’alarma no suposa l’alteració de cap dret fonamental com el de manifestació, i recorda també el necessari exercici de ponderació curosa, i cas per cas, en el supòsit de confrontar aquest dret amb altres que en puguin suposar una limitació. Obviava així el tribunal la seva funció de garant dels drets, fugint d’estudi, evitant d’emetre un posicionament que suposés l’aval de la concentració i que hauria estat el més pertinent davant la conculcació que s’estava produïnt i de la qual n’esdevenia còmplice. Deixava sense empara els qui volien exercir el dret de manifestació i que havien actuat correctament en tot moment cursant un recurs contra l’òrgan administratiu que els havia dit que no podien manifestar-se.

Més xocant resulta aquella resolució si la comparem amb el que afirmarà un mes després el mateix tribunal. Ara però, amb la convocatòria de VOX inicialment prohibida pel govern de Madrid. Els magistrats ara sí que entren al fons, les mesures de seguretat sanitàries, afirmant que «(…) admetre una prohibició basada en meres conjectures suposaria un trencament clar del dret fonamental de reunió i manifestació pacífica, esdevenint un perillós precedent». És més, apunta que tota prohibició ha d’estar fonamentada en “raons certes i esperables“, sent del tot injustificada “si resulta possible, com alternativa, imposar o prescriure mesures que permetin conjugar o harmonitzar l’exercici del dret de manifestació amb la salvaguarda d’altres drets que se suposen en risc“. És a dir, condescendència amb els convocants, cap a qui extén la protecció i als qui allunya d’una remota prohibició. Aquesta arribaria només en cas de verificació de riscos i fins i tot sempre que no hi hagi alternatives per a minimitzar-los.

Cas per cas?

El Tribunal Constitucional ha tingut ocasió de pronunciar-se sobre el dret de manifestació en temps de Covid-19. En la STC 86/2020, de 30 d’abril, conclou que la prohibició de tota protesta s’ha de fer atenent les circumstàncies de cada cas, sense més lògica general que la de la ponderació de drets, és a dir, confrontant les garanties per a la seguretat de les persones (els possibles contagis) i el seu dret de manifestar-se. No sembla que s’atengui cas per cas ni que la ponderació de drets s’exerceixi igual segons qui convoca. Prohibicions i garrotades per a uns i avals i garanties per als altres.

Cal recordar aquí que el dret de manifestació no està condicionat a l’obtenció de cap permís. Quan complim el tràmit de comunicar una convocatòria a l’administració estem facilitant la seva tasca de fer compatible la mobilització amb l’ordenació de l’espai públic. Només en el cas que l’administració constati una dificultat o un perill per a la realització de la concentració ha de proposar una alternativa que, en cas de no existir, pot donar peu, i només en aquest supòsit, a la prohibició. Partint així de la premissa que l’estat d’alarma no suposa una restricció del dret fonamental de protesta, com assenyala el TC, l’actuació dels mossos coaccionant o prohibint concentracions en places públiques, on no queda alterat el trànsit normal de persones ni vehicles, i on a més els convocants donen proves del respecte de les mesures de seguretat sanitàries, és un clar atemptat contra els drets més bàsics i fonamentals de participació política. És més, l’actuació negligent dels policies és l’origen de l’alteració normal de l’ordre públic i l’increment injustificat del risc de transmissió del Covid-19.

Ens hi van els drets i ens hi va la vida.

Davant la falsa dicotomia entre drets i vida, davant la hipocresia i cinisme del sistema judicial, del TSJC i del Govern de la Generalitat i el seu lamentable Conseller d’Interior, des d’Alerta Solidària ens hem adherit a la convocatòria de concentracions per cada dimarts, a les places de cada barri i poble dels Països Catalans, a les 20h00.

Ens negarem com sempe a entrar en cap suposada normalitat que no sigui la d’exercir els nostres drets sense coaccions i en llibertat.

Activem-nos! Desconfinem els nostres drets!!!

#SEGUEIX ALERTA A INSTAGRAM