Cap empresonament podrà aturar-nos
Amb els nous empresonaments de membres del Govern legítim de Catalunya, l’Estat Espanyol demostra de nou que no està disposat a negociar res i que l’únic full de ruta que manté és el de la imposició. La via del atado y bien atado.
Com ja apuntàvem en el comunicat difós arran de l’empresonament dels dos Jordis, la ràzzia no s’ha aturat i ha comportat noves privacions de llibertat. I com bé sabem, aquestes encara no seran les darreres.
L’Estat juga fort. El missatge és clar. Les eleccions del dia 21 es presenten com les més brutes i el futur i possible nou govern independentista ja sap què li espera. La repressió descarnada. Doncs la independència no és negociable i per tant, la democràcia, per a un Estat de reminiscències feixistes, és prescindible.
Des d’Alerta Solidària lamentem que s’hagin produït aquests empresonaments i sabem del fort impacte que suposen per a les respectives familiars i cercles d’amistats. És un cop dur però que rebrà la resposta ferma i solidària d’una àmplia majoria de la societat catalana.
I és que el nostre poble és tossut. Com ho ha estat durant els durs anys del franquisme i els esquizofrènics anys de la suposada democràcia. Hem superat els garrots descarats de la dictadura però també els garrots rebuts pels còmplices hipòcrites del règim constitucional. Fins l’any 95, i pels volts de Nadal, des dels Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans, es realitzaven tota mena d’actes arreu del país per reclamar que els presos tornessin a casa per les dates tan assenyalades. Més tard, a partir del 2001 i fins avui encara, ha estat l’organització Rescat qui ha mantingut aquesta reclamació amb les anuals marxes de torxes.
Lamentem que bona part de la població catalana es vegi immersa ara en aquestes dinàmiques de resposta popular a la repressió política i entomi amb indignació la pervivència de la figura del pres polític. Però si alguna cosa podem transmetre, des de l’experiència, i amb la ferma voluntat d’expressar el nostre escalf solidari, és la constatació que mai, mai, pel fet d’empresonar els nostres companys i companyes hem defallit en el combat. Al contrari, el compromís esdevé més fort. La ràbia més intensa. I la intel·ligència més fina.
Sabrem resistir l’embat, respondre’l com cal i finalment, guanyar!
El dia 11, omplirem de nou Barcelona al crit de Llibertat Presos Polítics!
La presó no treu mai la llibertat
a qui l’ha trobada en la dignitat del combat!
Alerta Solidària
3 de novembre de 2017