La Secció 22a de l’Audiència Provincial de Barcelona va jutjar quatre manifestants, detinguts la nit del 18 de febrer de 2021, que s’enfrontaven per parelles a les peticions de 5 anys i 8 anys i mig de presó. Malgrat les evidents contradiccions i febleses de l’acusació, la fiscal no va dubtar en mantenir les dures peticions fins al final del judici, quan ja havia quedat clar que no anaven enlloc. No va moure un dit per retirar les imputacions de desordres públics agreujats, atemptat a l’autoritat i danys continuats.
Sentència contundent en criticar la manca de proves i fins i tot l’atribució a l’engròs de fets i danys als quatre encausats.
No hi havia cap prova per atribuir res de res a cap dels investigats perquè no s’estava segur d’haver detingut a qui hauria comès cap delicte. A més, no se’ls podia atribuir cap dels danys soferts per les furgonetes policials perquè aquestes van estar en dansa diversos dies. Com diu la sentència: «els propis policies que han declarat en el plenari, han reconegut que els mateixos vehicles policials danyats varen participar en els corresponents dispositius de seguretat desplegats durant diversos dies i, per tant, els danys objectius causats en el citats vehicles, podien haver-se produït en qualsevol dels altres dies en què els referits vehicles varen actuar en les diverses manifestacions dutes a terme en els altres dies de disturbis».
Pel que fa al procediment, la tríada de magistrats (Juli Solaz Ponsirenas, José Ignacio Vicente Pelegrini i Javier Ruiz Pérez) conclou que les imputacions als quatre detinguts haurien d’haver generat diverses denúncies i expedients judicials. Tot abocat en una sola acta policial va generar un única causa penal sense connexió de fets i «legalment dubtosa». El magistrats no dubten en carregar contra la policia. Referint-se a l’acumulació única de tot l’embalum afirmen: «aquesta solució, a banda de ser legalment dubtosa, pot haver provocat clares dilacions innecessàries i una complexitat supèrflua que hauria estat evitada amb la tramitació de dos o quatre procediments diferents i, aquesta tramitació de dubtosa legalitat processal, només es pot explicar, no per una qüestió administrativa, com ha afirmat un dels policies que ha declarat en el plenari, sinó per l’evident manca d’elements probatoris per poder atribuir de forma personalitzada a cada acusat un determinat comportament delictiu, sense que s’hagi acreditat, ni en la fase d’instrucció, ni en l’acte del plenari que existís cap vinculació entre els quatre detinguts, ni que existís un concert entre tots ells per actuar de forma conjunta i coordinada, ja que, així ho han reconegut els citats agents policials en l’acte del judici oral.»
Així doncs, es tanca un nou cas en que quatre persones van ser detingudes a l’atzar i des de llavors, durant 5 anys i mig, han estat patint per si acabarien complint penes de presó d’entre 5 i 8 anys i mig. Cap prova. Cap dany atribuïble. I la fiscalia, inhumana, insistint en l’acarnissament. Qui demanarà perdó? Qui repararà el patiment? Qui esmenarà aquesta maquinària repressiva que es manté intacta des de fa dècades?
Gràcies, això sí, a l’organització popular que va fer possible que Alerta Solidària conegués les detencions i pogués actuar. Gràcies, de nou, a la xarxa de suport per no deixar soles les persones encausades. I en el record, un cop més, aquell qui continua a la presó, conscient de l’incompliment de les promeses fetes de canvis legislatius, amnisties i indults. En Pablo Hasel sí que està tancat i d’això ja en fa 5 anys i mig.
Rubí, Barcelona, Països Catalans, a 24 de juliol de 2026
.
.