Absolt d’un delicte d’odi l’independentista denunciat per un dirigent de VOX
El passat 20 d’octubre es va celebrar a l’Audiència Provincial de Barcelona un altre judici per una denúncia d’un membre de l’extrema dreta amb el suport de la Fiscalia Provincial de Delictes d’Odi, dirigida per Miguel Angel Aguilar i en què han exercit l’acusació la seva número dos, López Català i el mateix denunciant, dirigent de VOX de Terrassa.
La sentència rebutja clarament que hi hagi hagut cap delicte d’odi com pretenien la fiscalia i el dirigent ultra i l’absol d’aquest càrrec, i considera que haver donat una puntada de peu amb l’únic resultat d’una contusió només es pot considerar un delicte lleu de lesions amb una multa de 300 euros. La sentència no ha estat recorreguda ni pel dirigent de VOX ni per la fiscalia.
La fiscalia demanava una pena d’un any i nou mesos de presó i 3 mesos de multa per un delicte de vexacions i odi, i un altre delicte lleu de lesions, si bé de la declaració pròpia tant del denunciant com de l’única testimoni, la seva dona i també candidata al Congreso pel partit feixista, reconeixen que només hauria rebut una puntada “de refilada”.
Fitxers polítics policials al servei de l’Estat i l’extre-dreta.
Una qüestió central del judici va girar entorn de la identificació de l’acusat, de qui va aparèixer el seu nom i cognoms a les actuacions sense que ningú l’identifiqués. A preguntes de la defensa, ni els agents dels Mossos ni de la Guàrdia Urbana que van instruir les diligències van esclarir d’on va sortir el seu nom, més enllà de fer una referència genèrica a que constaria la seva participació en una concentració mesos abans davant la Fiscalia del TSJC. La qüestió, que va tornar a posar de relleu l’existència de bases de dades de militants i activistes per perfils i criteris ideològics i l’absència de tot control jurídic i democràtic d’aquestes pràctiques policials il·legals, ha estat ignorada per la sentència validant un cop més aquestes pràctiques.
Per la seva banda, el líder local de VOX, Jesús Rodríguez Pachón, advocat de professió, va formular de forma inesperadada una petició de 3 anys i mig de presó i el desterrament durant 6 anys de Terrassa. La sentència ha rebutjat fins i tot tenir en compte aquesta petició perquè l’acusació particular no havia formulat ni tan sols conclusions per escrit, ni provisionals ni definitives, ignorant absolutament el què estableix la Llei d’Enjudiciament Criminal.
Barcelona, Països Catalans, a 19 de novembre de 2021