Seguim treballant, contra el rumor i per la llibertat
Joan Fuster deia que la llibertat és un hàbit, difícil d’adquirir, que s’assoleix amb el temps i la pràctica. Lluitar per la llibertat és, en certa manera, un altre tipus d’hàbit, sens dubte també força difícil d’adquirir.
Una militant d’Alerta, a qui devem bona part de la formació teòrica, però també pràctica, insistia una vegada i una altra: en la praxis diària de la persona militant està, en un lloc preeminent, la tasca de tallar de soca-rel els rumors, els safarejos, la conversa de bar, els descrèdits per raons personals embolcallats de pseudo raonaments polítics, etc. En moviments com el nostre, els rumors i les acusacions sense fonaments han fet molt de mal i hem d’entendre que aturar-los és molt fàcil si fem el gest senzill de demanar a aquell que ens explica sopars de duro en la barra del bar, per exemple, que s’aturi, que no ens infli l’orella, que si no hi ha proves està sent còmplice de l’efecte destructor del rumor. Més encara, d’altres vegades, en la mateixa barra del bar, sentim comentaris sobre qui va fer una determinada acció, o quines picabaralles internes hi ha en un col·lectiu, en un barri o en una ciutat, o fins i tot se’ns cometent les esmenes i contraesmenes presentades en l’assemblea nacional d’aquests o d’aquells altres… senzillament s’ha de dir prou. Potser ens costa, ens guanya la curiositat, el morbo, les ganes de tenir informació per després fer-nos valer amb altres companys, alhora que sense adonar-nos fem córrer el rumor, les acusacions sense fonaments, etc.