Tres activistes esperen des de la Vaga General del 8 de novembre de 2017 que el cas obert contra ells, per manifestar-se a l’A2, acabi per fi. Imputats per desordres públics, per estar rere la pancarta que deia «Llibertat presos polítics catalans – CDR Montserratí», la seva causa encara no té ni data de judici.
Ja han passat 3.000 dies, o el que és el mateix, 8 anys, 2 mesos i 17 dies i seguim. Aquell 8 de novembre de 2017 va ser convocada una Vaga General antirepressiva per part de la Intersindical-CSC que va comptar amb la denúncia i impugnació de Foment del Treball. Això no va impedir que hi haguessin mobilitzacions per tot arreu amb el clam unànime de la llibertat dels presos polítics. Uns dies més tard la convocatòria de vaga havia estat validada pel TSJC i després fins i tot pel Tribunal Suprem. Els talls de carrers i carreteres formen part del que és previsible en una convocatòria de Vaga General i malgrat que els Mossos i la Fiscalia ho intenten, la jurisprudència és clara en insistir que preval el dret de manifestació. Així, d’aquell dia, 8 de novembre de 2017, com d’altres jornades de mobilitzacions, van ser nombroses les causes obertes contra activistes que, amb el pas dels anys, van acabar en arxivaments o absolucions. Però encara queda una causa oberta, la del tall de l’A2 a l’altura d’Abrera.
Estat del trànsit a l’àrea de Barcelona d’aquell 8 de novembre de 2017
Passat un any dels fets, el jutjat va citar els tres encausats. En Martí, militant d’Endavant, es va negar a assistir-hi al·legant que se l’investigava per exercir un dret fonamental. Dos mesos més tard, el 21 de gener de 2019, els Mossos d’Esquadra el van detenir i el van portar davant del jutge que la mateixa nit el va deixar en llibertat. Tres mesos més tard la fiscalia enllestia l’escrit d’acusació demanant un any i mig de presó per a cada un dels tres independentistes. La defensa va recórrer contra el processament i… aquí ens hem quedat, des de fa set anys. A juliol de 2024 vam presentar l’escrit d’amnistia. I tampoc, res de res.
En Martí, veí de Martorell lamenta aquesta llarga pena de l’espera. La té sempre ben present. És una amenaça que no desapareix i incomoda tots els plans de vida. La seva família, les amistats i els coneguts sovint li pregunten si hi ha novetats. També persones que es van organitzar pel 1r d’octubre i del CDR. Res, cap novetat. Tot segueix igual.
Ràpids per imputar però lents per resoldre.
El tancament dels processos judicials oberts en causes polítiques s’allarguen contra tota lògica atès que la trama a investigar és inexistent: autor identificat, fet puntual, sense continuïtat en el temps, evidències gràfiques i testimonis dels fets immediats. Tot recollit i empaquetat a les poques hores o pocs dies, per part dels atestats policials. Delictes aparentment senzills: desordres públics per manifestar-se, atemptat per una empenta, resistència o desobediència per plantar-se davant d’un agent, etc. On està la complicació?
Ràpids per imputar però lents per resoldre. O millor dit, lents per arxivar o absoldre. I és que en més del 50% dels casos d’activistes i manifestants del «Procés» les causes acaben amb un arxivament, és a dir, sense arribar ni a judici. I de la resta de procediments, un cop s’assoleix una sentència, aquesta és absolutòria de tots els càrrecs per al 50%. Dit altrament, un 75% de les causes polítiques sobre manifestants i activistes s’han tancat sense cap condemna. La única pena imposada, la de banqueta.
Martorell, 25 de gener de 2026
.
.
+ Notícia relacionada: