Ni ahir, ni avui, ni el 17G ens faran callar. Prou impunitat policial

Ni ahir, ni avui, ni el 17G ens faran callar. Prou impunitat policial

Pau Andalus, Bénitez, Quintana, són alguns dels darrers casos en que malgrat haver estat provat que les lesions, o la mort en el cas del Sr. Benítez, van ser causades per policies, no hi van haver-hi condemnes o van haver-hi condemnes vergonyants, que no només no posen fi a la impunitat policial sinó que envien missatges de l’emparament judicial que existeix fins i tot un cop superades les dificultats per provar allò que les Administracions competents amaguen, que és que els seus agents han exercit una violència policial inacceptable i repugnant.

 

paua

 

En la majoria d’aquests casos, alguns dels sindicats convocants de la manifestació prevista pel proper 17 de gener, sota el lema: Per la dignitat policial, el respecte institucional, la garantia jurídica de les nostres funcions i per la nostra seguretat, van emetre comunicats congratulant-se de les absolucions dels agents jutjats, i atacant contra aquelles persones, organitzacions o entitats que havien mostrat suport a les víctimes i que havien denunciat les respectives vulneracions de Drets Humans.

Cap pronunciament de solidaritat amb les víctimes, que no ens equivoquem, no són els agents jutjats. Cap pronunciament ni manifestació per acabar amb la xacra de la violència institucional, dels maltractaments o lesions, o la mort causades a les denunciants. Cap exigència per posar llum sobre aquests casos.

El termòmetre de democràcia d’un estat no només es mesura pel nombre de casos de vulneracions de Drets Humans, sinó també, i sobretot, de com a poders públics es respon als mateixos.

En el cartell de convocatòria de la citada manifestació apareix la fotografia del Josep, regidor de la CUP, però no ens equivoquem, el missatge que envien o que pretenen enviar aquests sindicats no és contra la cup ni contra l’Esquerra Independentista, és un avís clar contra totes aquelles persones que diem de forma clara i contundent que no permetrem cap abús, ni de poder, ni d’autoritat, ni cap mena de vulneració dels nostres Drets Fonamentals.

rdp17g

 

Trobem inadmissible que persones i sindicats propers a l’extrema dreta, quan no militants d’aquesta, que recordem porten pistoles i tenen presumpció de veracitat en l’exercici de les seves funcions, ens amenacin, o ens intentin intimidar amb el que és un acte lamentable que evidencia que el que reclamen és un paraigües d’impunitat major, fins i tot, que el que tenen actualment. A nosaltres no ens fan por, a nosaltres no ens intimiden, però com hem dit el missatge que envien no és per nosaltres si no per totes les persones que cada dia lluiten per una societat més justa i que fomenti i vetlli pel respecte als Drets Humans. I en aquesta interpel·lació entenem que els responsables polítics així com els màxims responsables policials dels cossos policials tenen l’obligació d’actuar. Cal que hi hagi un compromís clar, explícit i sobretot real i efectiu, per acabar amb la impunitat policial, per acabar amb les males pràxis policials, i depurar amb ma de ferro les responsabilitats d’aquells agents que hagin participat activament en la vulneració de Drets Humans, així com la d’aquells que han encobert o dificulten les investigacions contra aquests.

És aquest el repte que tenim com a societat i és aquesta l’exigència que com a Alerta Solidària fem cap a l’Ada Colau, Recasens, Jordi Jané i en Trapero respectivament com a responsables directes de la gestió política de Guàrdia Urbana i Mossos d’Esquadra. El temps de promocionar aquells agents que han estat implicats (de la forma que sigui) en casos de vulneració de Drets Humans, com va passar amb el documental de Ciutat Morta amb el Sr. Evelio Vàzquez, promocionat per part de Barcelona En Comú, i la inactivitat del Departament d’Interior en el cas Quintana, Benitez o Pau Andalus, han de ser història, cal un compromís ferm per acabar amb aquesta xacra.

 

Post a Comment

#SEGUEIX ALERTA A INSTAGRAM