De nou en vaga de fam: presos polítics bascos reclamen la reacció de tot un poble

De nou en vaga de fam: presos polítics bascos reclamen la reacció de tot un poble

 

Des del dia 18 d’agost, de manera rotativa i amb durada d’una setmana, els presos polítics bascos han hagut de reprendre l’eina darrera, la de la vaga de fam. Tornen a posar el focus en l’estat de desempara legal que pateixen, les discriminacions i arbitrarietats a les que són sotmesos per la política repressiva dels estats francès i espanyol.

La reivindicació no pretén resoldre les incongruències dels sistemes penals dels estats ocupants, no cerca posar fi als flagrants incompliments de les seves pròpies lleis en matèria penitenciària. Molt més enllà de tot això situen al bell mig de la lluita l’exigència de l’alliberament immediat de tots i de totes aquelles que havent lluitat pels drets nacionals i socials del seu poble es troben encara tancades a la presó.


Ha començat a la presó de Huelva i s’afegeix als conflictes oberts com la que protagonitzen altres presos polítics bascos a la presó de Valença (Occitània). Enllaça, doncs, una infinitat de lluites que durant dècades ha donat coherència i sentit a la causa independentista, com és l’atenció i el respecte als drets fonamentals de les persones preses, les més vulnerables de tot conflicte no resolt.

 

El recurs a la vaga de fam ens força a reaccionar, com no podia ser d’una altra manera, i emetre aquestes línies de solidaritat. Compromís amb tots i totes elles que no ha cessat ni un sol dia però que, de manera incomprensible, ha anat quedant arraconat en el decurs dels darrers anys a l’espera de no sabem quins resultats, de no sabem quins gestos misericordiosos de quina institució, ja fos basca, francesa o espanyola.

 

Ningú com els presos i les preses polítiques basques sap millor que la solució passa i es troba al carrer, a on la reivindicació pels seus drets i llibertats s’ha reiniciat amb força. Pas a pas. Poc a poc. Cop a cop.

 

Cridar per l’amnistia no és caure en la utopia ni en la provocació. És un crit imprescindible i de dignitat. Ens recorda on som cada una de nosaltres quan un company o companya pateix la repressió. És l’obligació de tot poble que pretén algun dia ser lliure.

 

Des dels Països Catalans, a totes les persones empresonades per la llibertat nacional i social dels seus pobles, amb especial dedicació per les lluitadores de la presó de Huelva, tot el nostre suport i solidaritat.

 

Alerta Solidària

Organització Antirepressiva de l’Esquerra Independentista

Post a Comment

#SEGUEIX ALERTA A INSTAGRAM