Davant la nova carta blanca a la impunitat – sentència Ester Quintana

Davant la nova carta blanca a la impunitat – sentència Ester Quintana

 

La sentència feta pública avui reitera la capacitat d’actuar amb impunitat per part dels cossos policials. És una vergonya inqüestionable. Del dret o del revés, ens trobem amb la incapacitat, volguda al nostre entendre, inevitable com excusa dels responsables polítics d’Interior, de no poder identificar qui va rebentar l’ull a una veïna de Barcelona, l’Ester, que tot just passava per allà on no hi havia cap mena d’incident, aquella jornada de Vaga General.

 

En plena era digital, ja va sent hora que l’administració reconegui el que aquesta sentència consolida: que l’estat actual de les coses només afavoreix la impunitat i la violència policial.

 

Cal que es reconegui d’una vegada que s’està escatimant la demanda simple, legítima i lògica de la societat en pro d’un major control dels abusos policials. Sempre a remolc i sempre a la contra. Cal que aquesta dinàmica canviï d’una vegada!

 

Va ser una fotografia d’un mosso pel terra la que va desvelar un secret a crits: l’ús del kubotan; i van caler anys per obligar al Departament d’Interior a respectar la seva pròpia normativa per obligar els agents a anar identificats; que aquesta identificació no es respecta encara avui i que als agents de la BRIMO se’ls ha permès logotipar-se amb jeroglífics que només cerquen impossibilitar l’esperit de la norma, és a dir, la seva identificació; que va ser el propi cas Quintana qui va posar sobre la taula la imperiosa necessitat de prohibir les bales de goma; que ara són substituïdes per les bales de foam més potents encara i que no admeten l’excusa de l’efecte rebot; que la Generalitat ha hagut de corregir informes a corre-cuita en diferents casos de violència policial a mesura que la premsa els esmenava; que els advocats a sou de la Generalitat persegueixen amb extrema contundència la dissidència política i escatimen dades i proves per emparar la impunitat policial; que s’instal·len GPS a les furgonetes però que alhora de la veritat resulta que no funcionen… I com ara, que ha estat l’equip jurídic d’Ester Quintana i la col·laboració ciutadana qui ha arrencat amb grans esforços la celebració del judici, i la contrastada acusació contra els agents jutjats que ara el Tribunal ha tombat.

 

I així fins al límit de veure’ns reclamant a un mur premisses bàsiques com l’aplicació del protocol d’Istambul o encara ara, fer efectiva la bàsica identificació dels agents policials. És el seu deure. No ens en oblidem. Algú ha de respondre per aquesta irresponsabilitat, negligència o, com denunciem nosaltres, connivència i complicitat amb la violència policial.

 

Som a l’era de la imatge instantània i digital. I la sentència d’avui és un insult a la intel·ligència de tot el poble. I encara més: una amenaça velada. Una ordre no escrita de carta blanca a la contundència del cop de porra i bala de foam.

 

Compartim la frustració d’Ester Quintana. És un dia que no oblidarem. Però que encarem sense laments i amb renovat esperit de rebel·lia i dignitat. Nosaltres no hem fallat. Seguim i seguirem.

 

Algú altre sí que haurà de lamentar haver permès aquest nou pas en contra del que hauria de ser la base de tota societat: el control dels aparells de l’estat. Però avui, més clar que mai, constatem que l’abús impera. I el privilegi es manté. Una vegada més, només ens queda el carrer!

 

Alerta Solidària

Vila de Gràcia, Països Catalans, 27 de maig de 2016

Post a Comment

#SEGUEIX ALERTA A INSTAGRAM