Dies comptats a la impunitat: 5 anys de presó per a dos mossos per ferir un independentista
Amb el judici en marxa contra agents de la Brigada Mòbil pel cas Ester Quintana i el rebombori per l’evidència de males pràctiques de la Guàrdia Urbana de Barcelona, arran de l’anomenat cas Garganté, fem saber que dos mossos més seuran al banc dels acusats.
Tancada la instrucció, restem a l’espera de fixar data per al judici. Al qual, la fiscalia i acusació particular demanen 5 anys de presó per cap i inhabilitació per lesionar greument a Pau Andaluz, el 12 d’octubre de 2012. Les peticions d’indemnitzacions oscil·len entre els 10.000 € i els 15.000 €.
Quasi quatre anys més tard de l’agressió patida, arribem a una nova victòria de la dignitat de qui ha aconseguit refer-se de la por. I enfrontar-se a un fet que succeí com un llamp, de cop i extremament violent, que el deixà estabornit, ferit, i a sobre detingut i imputat. Quedà a mans dels seus agressors. A la seva disposició. Fràgil. Impotent. I sense vista.
El suport que moltes persones i col·lectius d’arreu han expressat des del primer moment cap en Pau, juntament amb els seus pares i amistats, l’han permès refer-se. Entendre la complexitat del que va viure i decidir amb fermesa emprendre un llarg camí per aconseguir asseure en un judici els seus agressors.
Denunciant l’encobriment del cos, combatent la impunitat
La dignitat del Pau contrasta amb la vergonyosa actuació del Cos dels Mossos d’Esquadra. Un cop més van començar afirmant que les lesions se les hauria fet ell mateix o algun company de la manifestació antifeixista i independentista. Superat aquest punt, gràcies a les imatges gravades, som a la fase de discutir, un cop més, la incapacitat volguda i activa del Cos dels Mossos d’Esquadra, de reconèixer els seus propis agents.
Als requeriments constants de les parts per poder identificar amb claredat els membres de l’operatiu que actuaren aquell dia (12 d’octubre del 2012) en aquell loc (plaça Universitat de Barcelona), la banda policial ha reincidit en les evasives. En la desmemòria. En la incapacitat per atendre qüestions concretes donant cobertura, un cop més, a la impunitat policial. Fins i tot van caldre informes del Cuerpo Nacional de Policia i de la Guardia Civil, per poder concloure el que els Mossos no reconeixien: els agents Miguel Ángel Reyes Grados i Cristian Jiménez Lietor, de la Unitat 212 de la Brigada Mòbil, eren els qui protagonitzen l’envestida brutal contra en Pau Andaluz.
A l’agent Reyes li recordarem sempre el seu intent de confondre la jutgessa instructora presentant-se en seu judicial amb les celles rapades, quan contra ell hi havia fotografies on apareixia encaputxat, i on només quedaven descobertes precisament les celles, denses i grosses, i els ulls. Fotografies d’altra banda que demostren que no duien visible el número policial (TIP), una vegada més. La impunitat de sempre, la del dia a dia.
La jutgessa Maria Pilar Rovira del Canto, del JI núm. 19 de Barcelona, remarcava, en la interlocutòria en què envia el cas a judici que: “se advierte de forma harto clara que primero se tira al suelo al perjudicado, para una vez caído, golpearle de una forma muy violenta en las piernas y en la cabeza“.
Resultat: intervenció mèdica urgent amb pèrdua de la visió de l’ull esquerra fins al 70%. Incapacitat que s’aniria revertint a base 190 dies de tractament, entre l’ingrés hospitalari i cures diàries sense arribar mai a guarir del tot. Seqüeles psíquiques a banda, mai menyspreables.
Ara, aquesta agressió arriba a judici. Un pas més contra la impunitat que algunes institucions i alguns polítics, de la vella i la dita “nova” política, insisteixen en fer prevaldre.
Nosaltres, amb en Pau, amb l’Ester, amb en Garganté i amb qui sigui, seguim i seguirem. Perquè no actuar contra la impunitat que impera ens converteix en possibles víctimes i en segurs còmplices. Ja n’hi ha prou!
Alerta Solidària
13 d’abril de 2016
Notícies del cas:
Alerta Solidària, del 8 d’abril de 2015:
Alerta Solidària, del 23 de juliol del 2013: