Absolt en Sergi, el cap de turc dels aldarulls de Can Vies
Li va tocar el rebre. Vint-i-tres dies empresonat i ben bé… per què? Sergi Rubia, el conegut casteller de la colla de Barcelona, assegura que no va cremar cap contenidor. Tampoc haver agredit ningú. De fet, en el judici celebrat ahir, 16 de setembre, els dos agents de la guàrdia urbana que l’incriminen l’acusen només d’haver mogut un contenidor cap a uns altres que ja cremaven.
No es tracta de frivolitzar amb la violència urbana ni menystenir els danys causats aquells dies. Però posem en context els fets i potser, si ens esforcem una mica, potser podrem entendre el perquè esclaten els barris com va ser el cas de Sants.
Vint-i-tres dies per haver provocat la crema d’un contenidor? En el cas que hagués estat en Sergi, com assegura la Guàrdia Urbana, contrariant el testimoni d’un amic del Sergi i d’un veí, es pot justificar la pena que li va caure sense judici? Compensa a la societat que algú vagi vint-i-tres dies a la presó per un contenidor?
Quants dies ha passat en Fèlix Millet a la presó? I amb ell, o com ell, tants i tants altres declarats corruptes? Fèlix Millet va passar 13 dies a la presó. I sí, és cert, les comparacions són odioses però és que al presumible principi de proporcionalitat que ha de regir l’aplicació del càstig penal s’hi afegeix que la corrupció és l’expressió més descarada de l’extracció de diners del sistema públic, els diners de tots, apartant-los del sistema de salut, educació, pensions, etc. I amb unes xifres d’atur juvenil que voregen el 50% parlar de la violència dels qui protesten pel desallotjament d’un espai de cultura i associacionisme alternatiu, altruista i no reglat ni manipulat per l’Ajuntament, és d’un cinisme vomitiu.
En Sergi va ser empresonat per donar un missatge al més pur estil far west. Podem empresonar si ens dóna la gana. Podem dir i fer el que ens roti. I les protestes de Can Vies s’han d’acabar. Li va tocar el rebre al Sergi. Ara ja, tot i que l’absolguin del judici d’ahir, ningú li podrà tornar els dies de privació de llibertat.
Vindran més judicis amb més peticions de presó. I també vindran més mostres de solidaritat a les portes dels jutjats. Però sempre amb el missatge clar i català: la dignitat és de les qui no s’amaguen i lluiten per dir les coses pel seu nom i defensar les il·lusions que construïm diàriament amb les nostres mans. En suport de Can Vies i tants altres centres de llibertat. En suport d’en Sergi.
No ens faran callar
La lluita és al carrer!