Mateixos gossos diferents collars…
…o de fer algun canvi perquè no canviï res, és a dir de nomenar a Albert Batlle com a nou director dels Mossos D’esquadra.
Albert Batlle, polític i gestor professional passa a ser des d’avui el nou director dels Mossos d’Esquadra.
Finalment, Manel Prat, abandona el càrrec, escàndol rere escàndol i malgrat tot l’abandona; no el fan fora, donant clara mostra que des del Govern del principat no es qüestiona, almenys de forma pública, ni les decisions, ni el projecte i model policial i ni tan sols la persona que el tira endavant. Els múltiples escàndols i vulneracions flagrants del dret a protestar i de tota mena de drets fonamentals no són meres anècdotes ni situacions puntuals, sinó elements estructurals de la política de “seguretat ciutadana” de la Generalitat de Catalunya, d’aquell “anar més enllà de la llei” de l’antic conseller d’interior. Parlem de trepitjades massives de drets fonamentals en mobilitzacions, parlem de sancions massives indiscriminades i injustificades, parlem d’encapsulaments, detencions massives i empresonaments, parlem d’ulls que mai més miraran i de morts.
El més greu de tot plegat és que no en parlem en passat, sinó per desgràcia, en present i en futur.
Canvi de director no significa ni canvis, ni en cap cas qüestionar la tasca de l’anterior director. La marxa de Manel Prat es justifica per situacions personals i des de la Generalitat s’idolatra la seva figura i el seu compromís inequívoc, així com les seves encertades decisions. En definitiva s’abona el terreny a un nou director, una nova peça a l’engranatge que el segueixi fent funcionar, si pot ser, millor fent menys soroll i embrutant el mínim possible, però de la mateixa manera, ja que tant la maquinària com les ordres del patró segueixen intactes. Ni tan sols el buit de poder aparent durant les mobilitzacions de fa uns dies en l’#efectecanvies van suposar cap tipus de canvi o novetat en el modus operandi dels Mossos d’Esquadra, dels seus gestors i dels seus caps polítics: mateixa violència indiscriminada i fora de tota llei, mateixes detencions massives i injustificades, mateixes estratègies militars de prendre-ho tot policialment i mateixes vulneracions flagrants i constants de tota mena de drets, l’engranatge doncs funcional sol.
I qui és Albert Batlle? Una nova peça a l’engranatge, que si ni tan sols coneguéssim la seva nefasta gestió, com a director de presons, ja afirmaríem amb rotunditat que si ha estat designat per ser director dels Mossos d’Esquadra per aquest govern, ni podrà ni voldrà canviar ni una coma de les seves polítiques. Tan sols això, intentar que la màquina grinyoli menys, que les esquitxades de les ferides, que seran les mateixes o més, siguin les mínimes i que les vulneracions de drets quedin el millor possible cobertes pel més gran dels silencis.
Però en sabem alguna cosa d’Albert Batlle, gestor i polític professional, peça de múltiples engranatges, que sempre ha fet funcionar el que li han demanat com li han demanat. I amb sang, molta sang a les mans, per la brutal actuació dels funcionaris de presons durant el motí que hi hagué a la Presó de Quatre Camins el 30 d’abril de 2004, on els presos es van amotinar farts de les agressions dels funcionaris, poc després que s’estrenés com a director de presons. Albert Batlle, malgrat que la Conselleria de Justícia relata un informe en el què s’afirmava que almenys 20 presos foren “maltractats”, al mateix centre, i 6 més en altres on havien estat traslladats, feu una defensa aferrissada dels funcionaris que participaren, no només en la sufocació del Motí de Quatre Camins, sinó de totes les accions de venjança posterior contra els presos que tots aquests funcionaris dugueren a terme.
Imposició de foscor, silenci i defensa fèrria i acrítica cap a tots els seus “soldats”, facin el que facin, dues qualitats “excepcionals”, que no són noves en aquest càrrec i que de ben segur són molt valorades pel Govern de la Generalitat del Principat.
Finalment, Senyors Prats, Batlles, Delhorts, Puigs i Espadalers, els coneixem i els combatem,; n’hem vist passar molts com vosaltres i en veurem passar molts més i per molt que doneu voltes i voltes i més voltes a l’engranatge de les vulneracions, dels cops, dels silencis, de la repressió, a cada volta que doneu farem una nova passa, de denúncia i de solidaritat a qualsevol persona represaliada però també per acostar-nos a la victòria i acabar amb la vostra tirania.
Ni oblidem ni perdonem.
Força i fins la victòria!