Nova anul•lació d’una multa política de Felip Puig

Nova anul•lació d’una multa política de Felip Puig

El jutjat del Contenciós Administratiu núm. 1 de Barcelona ha tombat una multa que feia 2 anys i mig que va ser imposada i confirmada reiterativament en clara mostra de la política repressiva que instaurà Felip Puig als carrers de Catalunya.


L’Adrià, militant d’Arran, estudiant de dret i veí del Poblenou, de Barcelona, representat per l’advocat de la CUP de la ciutat, Xavier Monge, ha aconseguit que quedi anul·lada una sanció per desobediència a l’autoritat que mai va tenir lloc i que, segons una acta policial plena de fabulacions, van cometre 114 persones el dia 2 d’octubre del 2011.

 

Manifestació contra el feixisme del partit del defenestrat Josep Anglada

El dia 2 d’octubre del 2011 una manifestació recorregué els carrers del centre de Barcelona. El motiu de la marxa era denunciar el feixismes de PxC i la permissivitat de què gaudeix aquest partit xenòfob que es concentrava aquell mateix dia a la plaça Sant Jaume. Arribats a l’alçada del cèntric i molt concorregut carrer Bòria amb Via Laietana, un cordo polícial de la Brigada Mòbil envoltà i retingué vora 200 persones amb la lògica tensió, agressions, nervis i vulneració del dret a la lliure circulació de ciutadans, afectant també al trànsit de vehicles. Passats llargs minuts d’indignació per part de veïns, manifestants i gent que poc o res tenia a veure amb la marxa i que havien quedat segrestats, els Mossos van obrir el setge no sense identificar abans a un total de 114 persones.

 

Dos dies més tard, l’inspector amb TIP 1622 dels Mossos d’Esquadra aplicava l’ordre d’Interior de cercar, via administrativa, la represàlia política: obria acta a les 114 persones identificades per incoar 114 respectives multes per la infracció de “desobediència a l’autoritat” segons l’article 26 de l’encara vigent Llei Orgànica de Protecció i Seguretat Ciutadana (LOPSC 1/1992).

 

Començà aquí un periple de recursos i contra recursos que portaren a molts dels sancionats davant l’administració. Sempre xocant amb el no taxatiu d’Interior que blindava la seva versió per la ratificació dels fets que feu l’inspector de l’operatiu.

 

Però finalment, i sense possibilitat d’apel·lació, la sentència que arriba avui prové de la via judicial, i ja no des del Departament d’Interior, i dóna la raó plena a l’Adrià, el primer dels que han dut la multa als tribunals.

 

Bufetada contundent, amb 9 pàgines d’argumentadíssima sentència, el jutjat barceloní estaborneix la màxima de l’abús policial de la presumpció de veracitat sense límits de la versió policial. Tot i que només es cita l’inspector dels Mossos amb TIP 1622 queden en evidència la instructora d’Interior que defensà la consistència de la multa fins al final, la qui fou subdirectora general de Seguretat Interior, Maite Casado Cadarso i el propi ex Conseller d’Interior Felip Puig. Recorda la presumpció d’innocència de qui es va sumar a la marxa en el darrer moment amb un company, a l’alçada de la Via Laietana, i que es va trobar per sorpresa envoltat i segrestat pels Mossos. Ressalta que en cap cas queda acreditat que l’Adrià desobeís cap ordre policial de dissoldre la marxa, ja que aquesta suposada ordre s’hauria donat per un altaveu d’un cotxe policial a l’inici de la manifestació i molt lluny del punt del segrest policial. Insisteix que no s’aporta cap mena de prova de càrrec malgrat els requeriments constants de l’Adrià en totes les ocasions en què va haver de recórrer la multa. I recorda que la versió policial d’un agent que redacta una acta, que fa extensible a 114 persones de manera indistinta, no és prova de res sinó més aviat de la manca de rigor amb què s’imposa aquesta multa.

 

“Arribarem fins on permet la llei i una mica més enllà”

Felip Puig, el digne successor de qui declarà “la calle es mía” va establir des del dia que trepitjà la seu del Departament d’Interior uns quants eixos estratègics per al control, contenció i repressió de la protesta als carrers del seu Principat. Contundència policial i manipulació mediàtica com hem contrastat amb el desallotjament de la plaça Catalunya i les actuacions en les Vagues Generals. Amb amenaces i coaccions públiques contra el dret fonamental del dret de vaga i manifestació com consten amb les seves estel·lars declaracions als mitjans de comunicació on s’atorga el paper de xèrif del pitjor dels westerns. Renovant les eines de la repressió política més clàssica, a costa de l’erari públic, agilitzant els fitxers d’activistes polítics i el seu seguiment a la xarxa amb la col·laboració del CESICAT i altres experiments també sota denúncia judicial com la fracassada web de delació ciutadana. I reforçant l’impero y mando policial a peu de carrer amb el cop de porra més subtil: la multa administrativa. Multes per valor de milers d’euros per manifestar-se durant el dia de Vaga General, per l’educació o la sanitat públiques, a Barcelona, Bellaterra, Molins de Rei, Santa Coloma de Gramenet… entre moltes altres protestes han estat imposades a diversos activistes però també a veïns i veïnes que sortien al carrer amb la millor de les voluntats per la denúncia de la injustícia patida.

 

Avui comencen a caure les 114 multes, que a raó de 200 €, han suposat un ingrés il·lícit de 22.800 €. Diners que han estat abonats voluntàriament, fruit del cansament, en alguns casos, i per força, via embargament, en molts altres. Diners que caldrà retornar, amb els interessos generats i les costes del procés a càrrec de la Generalitat repressora de Convergència i Esquerra Republicana.

 

La dialèctica convergent, en pro del procés sobiranista, els ha empès a afirmar que no donarien suport a algunes de les modificacions previstes en el nou codi penal i en la nova llei de seguretat ciutadana. Però sempre per la defensa de competències pròpies que els ha permès establir l’estratègia repressiva que pateixen els moviments socials en el dia d’avui. I no perquè puguin suposar, aquestes modificacions en el marc normatiu, noves vulneracions evidents dels drets de la ciutadania a la lliure expressió i protesta.

 

El xèrif del pitjor western de cine de barrio, amb la claca cega que l’aclama, ha rebut avui un revés contundent a la seva política d’imposició de la por i la represàlia. El xèrif Puig i el successor Espadaler temem i amb raó, aquells qui no ens deixem enganyar per propostes de país que passen per la piconadora els drets més fonamentals dels qui el composem, el treballem i el defensem cada dia. Aquest xèrif sap que els indis estem organitzats, hem vençut la por i fa dies que hem escapat de la reserva.

 

Alerta Solidària

22 d’abril de 2014

 

Notícies relacionades:

https://alerta.cat/index.php/noticies/procediments/1286-nou-recurs-al-contencios-administratiu-contra-les-multes-politiques-de-felip-puig

Post a Comment

#SEGUEIX ALERTA A INSTAGRAM