Vist per sentència: crònica de la segona sessió del judici del cas Rosa Díez
Aquest divendres, se celebrà la segona sessió del Judici pel cas Rosa Díez, en el que cinc estudiants del SEPC eren jutjades per realitzar un acte de protesta el 2010 en una conferència que realitzà la líder d’UPyD, Rosa Díez, a la Universitat Autònoma de Barcelona (podeu trobar més informació sobre el cas al blog de Defensar la Llengua no és cap Delcite). Amb aquesta segona sessió s’ha donat per finalitzat el judici, que queda vist per sentència.
Durant el desenvolupament del judici, la fiscalia ha acusat a les estudiants de no respectar el dret de càtedra, cosa que, segons la fiscalia, sí que es respectava durant el Franquisme, comparant un acte de protesta estudiantil amb el feixisme, cosa totalment desproporcionada i demagògica. Per altra banda, les declaracions de Rosa Díez comparaven els fets ocorreguts a la UAB amb els “fets que havien viscut companys seus durant els anys 80 amb ETA”. Les argumentacions de la fiscalia i l’acusació no tenien fonaments jurídics, i responien només a una base ideològica totalitària. A més, la fiscalia va acabar introduint un nou delicte i augmentant les penes, cosa que va fer allargar el judici unes hores més.
Davant l’intent de criminalitzar el moviment estudiantil dels Països Catalans per part d’Upyd, les estudiants no ens pensem quedar callades ni caurem en les seves provocacions. És per això que des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans i Alerta Solidària, demanem l’absolució de les nostres companyes, tal i com portem exigint des de fa quatre anys, degut a la falta d’argumentacions jurídiques de les declaracions de la fiscalia i l’acusació, i als mètodes irregulars d’identificació que es van seguir per denunciar els cinc estudiants.
Per altra banda, cal destacar que durant tot el desenvolupament del judici, més d’una cinquantena de persones es van concentrar en solidaritat amb les encausades, demanant l’absolució d’aquestes. Com a valoració, entenem que la presència de Rosa Díez a la sessió d’ahir no era més que una estratègia de l’acusació per crear un conflicte amb les estudiants solidàries que permetés encaminar els judici cap al seu favor, ja que com a diputada té el dret a declarar en el seu despatx oficial i, en canvi, va decidir fer-ho presencialment. Les estudiants en cap moment van caure en les seves provocacions, i com a resposta a aquestes van decidir cantar “Els segadors” quan la diputada abandonava els Jutjats després de declarar com a testimoni.
Des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans seguirem denunciant a tots aquells que no ens respectin com a poble, que rebutgin la nostra llengua i les nostres institucions públiques. Seguirem amb el nostre compromís ferm de seguir lluitant per una educació catalana, pública, popular, antipatriarcal i de qualitat.
ABSOLUCIÓ ENCAUSADES
DEFENSAR LA LLENGUA NO ÉS CAP DELICTE!
Alerta Solidària
Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans