Quinze activistes seran jutjades per una acció contra el TAV l'any 2007 a Barcelona
Durant dos dies, tres accions en cadena van servir d’altaveu de les crítiques que aquell estiu es van viure a Barcelona i l’Hospitalet a “un model ferroviari que desatén les necessitats de transport públic de la majoria de la població en benefici d’una elit i d’un reduït grup de multinacionals”.
Notícia publicada a Directa.cat
Aquest dijous 27 febrer a les 10 del matí comença el judici a la Ciutat de la Justícia contra quinze activistes que el juliol de 2007 van entrar a les obres del Tren d’Alta Velocitat a l’altura de l’estació de metro de Santa Eulàlia (Hospitalet de Llobregat) per a denunciar les molèsties que provocaven al veïnat.
Dels tres punts de protesta (Santa Eulàlia, Plaça de Sants i la Torrassa) el més nombrós va ser el primer, i va requerir la participació del grup d’escalada dels Mossos d’Esquadra per a despenjar a sis persones que s’havien enfilat a tres màquines perforadores de fins a 30 metres d’alçada per a col·locar dues pancartes: “El TAV, ni pel litoral ni per enlloc” i “Salvem Can Vies”.
Sis persones van ser detingudes aquell dia i una vintena més van ser identificades i posteriorment acusades de desordres, resistència i danys, amb un informe d’ADIF que assegurava haver perdut 250.000 euros durant les hores que van estar aturats els treballs. Set anys després quinze persones seran jutjades els propers 27 i 28 de febrer i s’enfronten a una petició fiscal de sis mesos de presó per un delicte de desordres públics i a una indemnització de 40.000 euros.
Al comunicat difós pel judici amb el hashtag #absolucio15noTAV, les encausades afirmen que aquella va ser “una més de les nombroses respostes que es van donar per posar de manifest les conseqüències socials de l’alta velocitat, de la qual els principals beneficiaris són un grapat de grups empresarials especialitzats en la concessió de la construcció i la gestió de grans infraestructures”.
Ferida oberta al seu pas per Bellvitge i Sants
Malgrat les promeses d’inversió en equipaments i infraestructures que havia de suposar l’arribada del tren d’alta velocitat a Barcelona, set anys després la ferida continua oberta. Els parcs que s’havien de construir a la plaça de Joan Peiró de Sants i al damunt del calaix de ciment per on passa el TAV i que separa els barris de la Bordeta i Badal no s’han materialitzat. L’arribada de la crisi financera ha estat la justificació consistorial per a la retirada de les inversions previstes, que en gran part havia d’assumir ADIF, com a concessionària de les obres que durant anys van suposar molèsties pel veïnat de la zona afectada. Al barri de Bellvitge de l’Hospitalet de Llobregat tampoc s’ha efectuat el soterrament de les vies convencionals de tren (regionals i rodalies), tal i com es contemplava al projecte inicial que acompanyava les obres del TAV. Els edificis propers a les obres van patir esquerdes i desperfectes que van ser parcialment reparats, però no s’ha fet cap de les millores previstes en l’entramat urbà.