Davant les darreres confirmacions de seguiments de militants i col·lectius per part dels Mossos d'Esquadra a través de les xarxes socials
El passat 27 d’octubre, el col·lectiu “Anonymous” va destapar diversos documents que posen sobre la taula els nivells de control social que pateix la nostra població per la seva implicació i militància política.
El control social no és nou, forma part de tot aquell entramat repressiu amb l’objectiu de controlar, perseguir i aturar qualsevol tipus de mobilització i protesta social. En el moment actual de crisi, retallades i lluites en defensa dels drets elementals el control social s’està convertint en una eina cada cop més indispensable per tal de poder aturar totes aquestes mobilitzacions i mantenir a ratlla una població cada cop menys sotmesa i més contestatària.
En aquests últims documents, es posen en evidència varis elements claus del control social actual:
Malgrat el context de misèria econòmica, ofegament públic i retallades constants en l’àmbit dels drets socials, sembla que per al control social hi ha barra lliure a nivell econòmic, poden practicar uns nivells elevadíssim de control a través de la xarxes socials, en aquest cas de la plataforma twitter, destinant-hi recursos públics, col·laboracions amb empreses privades, etc.
Amb aquest cas, es posa de nou damunt la taula l’evidència: els cossos policials pràctiquen un control social massiu de la dissidència política al nostre país que es pot extrapolar, se’ns dubte, a la resta de xarxes socials, comunicacions electròniques, etc. Alhora, aquest control social es pràctica amb una total opacitat, falta de control públic i transparència
El control social, es troba estretament lligat a les noves tecnologies, que es transformen en verdaderes eines potencials de control de la població. Vinculat a aquest element, es posa també damunt la taula les estretes col·laboracions entre l’àmbit públic del control social i les grans empreses i corporacions privades que col·laboren estretament i sense mesura al servei del control social, com és el cas de l’empresa TB security.
Amb aquest control, es persegueix no el “delicte” en un sentit neutre sinó a la dissidència política com a delicte en si mateix, quedant clar que es segueixen mobilitzacions de masses com el primer aniversari del 15-M, la Cimera del BCE, el #novullpagar i un llarg etcètera de mobilitzacions àmplies i populars. Alhora es persegueixen també a destacades figures dels moviments socials i polítics alternatius com l’actual parlamentari de la CUP David Fernández o l’alcaldable de la CUP de Barcelona Xavier Monge, etc. Personatges públics, gents sospitosos de res més que de ser la cara pública d’uns determinats plantejament polítics, que dins la seva lògica de la persecució política, i al seu entendre, és necessari monitoritzar, controlar i perseguir.
Així doncs, aquest cas de control social a través de twitter no és un fenomen aïllat, és un procedir habitual dels cossos policials en el control de la dissidència. És un “armari” que creix dia a dia amb fitxers polítics il·legals de persones sense antecedents però que es consideren dissidència política, és la gravació constant de mobilitzacions sense cap tipus de permís i són en general una necessitat per part dels cossos policials, i del Sistema Repressiu, de controlar perquè no es descontroli, de perfilar allà on han de colpejar i com ho han de fer per frenar, aturar i trencar protestes, mobilitzacions i propostes polítiques que posen contra les cordes un sistema cada cop més insostenible, un sistema cada cop més necessitat per mantenir-se de més i més recursos cap al control social.
Davant d’aquest panorama, que no és nou, que és peça clau en tot sistema on hi ha oprimits i opressors, és imprescindible aportacions i denúncies públiques com les que ha fet Anonymous posant damunt la taula un nou element de les clavegueres de l’estat. Però també mantenir la intensitat i la força de les lluites socials i protestes, engrossir les xarxes de lluites i suports al carrer, treballar denunciant el sistema en el que vivim, on el control social només és la punta de l’iceberg. I sobretot, en un moment en què constantment s’estant incorporant noves persones a les lluites social, cal sempre que sigui necessari alçar la mà i dir: si, nosaltres som els culpables de no voler viure més en aquest sistema, aquí ens teniu i aquí seguirem, estem preparades per resistir a les vostres clavegueres, estem preparades per vèncer!
Tot la Força a les companyes i col·lectius seguides a través de twitter!