REFORMA DEL CODI PENAL: CASTIGAR LA DISSIDÈNCIA, AMAGAR FRACASSOS I OBRIR LES PORTES A LA PENA DE MORT
Des de l’esclat de l’actual crisi econòmica s’han efectuat una gran quantitat de reformes estructurals amb un únic objectiu, potenciar les polítiques neoliberals i mantenir l’estatus quo de les classes dominants. La reforma constitucional, les reformes educatives, la reforma de la seguretat social, la reforma de l’estatut dels treballadors, entre moltes d’altres només son algun dels exemples d’aquesta onada involucionista, i ara toca el torn del Codi Penal.
A mitjans del passat mes de maig va presentar-se l’avantprojecte de reforma del Codi Penal al mateix Consell d’Estat, avantprojecte que amb algunes modificacions ha estat aprovat avui pel consell de ministres. Es pot dir que l’objectiu que persegueix el projecte aprovat és combatre les conseqüències de la crisi, tanmateix no en pro de les classes populars, ans al contrari. El que persegueix aquesta reforma és blindar encara més els privilegis dels qui ostenten el poder i protegir-los de les possibles conseqüències davant l’augment de les protestes, tant en quantitat com en intensitat, intentant amagar la incapacitat dels governants per resoldre els problemes socials i a l’hora fent veure que tenen una actitud proactiva davant els conflictes socials criminalitzant les que lluiten i la pobresa.
Acampades, Vagues Generals, encerclades al parlament, marees ciutadanes són indubtablement una conseqüència de la crisi, una explosió de la ràbia social amb diferents intensitats que l’avantprojecte de reforma de codi penal pretén perseguir incloent-hi accions que, o bé anteriorment no eren considerades delictives, o bé ampliant-ne el marge de la pena amb la qual poden ser castigades esdevenint del tot desproporcionades. Un clar exemple d’aquesta estratègia la veiem amb la reforma del delicte de desordres públics, s’incrementa la penalitat fins als 6 anys de presó, ampliant de manera considerable els supòsits que entrarien dins d’aquest delicte, suprimint la necessitat d’existència de finalitat d’atemptar contra la pau pública. La supressió d’aquest element finalista comportarà que qualsevol acció comesa a la via pública pot resultar ser constitutiva de desordres públics, ja que presumiblement alterarà la pau pública, naturalment es pressuposa que això solament s’aplicarà a actes de protesta amb component polític i/o social. També s’admetrà la possibilitat que una sola persona causi desordres públics emparant-se en el grup, la famosa intimidació ambiental concepte introduït pel Jutge de l’Audiència Nacional Eloy Velasco en la interlocutòria de processament contra els imputats de “Aturem el parlament”. D’altra banda, dins d’aquesta reforma, s’equiparen dues conductes diferents, resistència i atemptat (que fins ara portava implícita la necessitat d’una acció), i a la pràctica aquesta modificació pot comportar un notable increment de la penalitat en accions enfront d’actuacions de les forces policials. Seguidament, una altra de les reformes aprovades és la desaparició de les faltes, entre elles l’actual falta de respecte als agents o de desobediència lleu, la qual cosa a la pràctica significa que les conductes que fins ara eren faltes (i per tant una penalitat molt més baixa) passessin o bé a ser delictes o bé a ser sancionades administrativament, implicant un increment en la quantia de la multa d’una banda i de l’altra una total absència de control judicial, tenint l’agent de policia presumpció de veracitat en el procés administratiu. En aquest sentit, si es volgués accedir al control judicial a través del corresponent recurs contenciós-administratiu seria necessari el pagament de les taxes judicials, inexistents en el procediment penal, convertint-ho així en encara més inaccessible i aplicant ja no la repressió penal, sinó la repressió administrativa. Com a novetat també ens trobem que es castigarà a qui difongui per qualsevol mitjà proclames a favor de cometre accions que comportin els delictes anteriors, o el que és més greu, reforcin la idea de dur-les a terme, aquests delictes d’opinió podrien ser castigats amb penes de fins a un any de presó, és a dir es castigarà la llibertat d’expressió de les ciutadanes.
La falta de voluntat dels poders públics per enfrontar els problemes que els i les ciutadanes estem vivint contrasta amb la necessitat dels governants de fer veure als ciutadans que es preocupen per la situació actual el que desembocant en el dictat de mesures populistes sense efectes reals, i en el cas del dret penal, amb importants lesions a un dels drets fonamentals més importants, la llibertat. Així s’adopten una sèrie de mesures l’eficàcia de les quals, de cara a la reducció de certs delictes, és més que dubtosa. Incrementar la pena per assassinat a 25 anys de presó, castigar com a homicidi els segrestos on no aparegui el segrestat, augmentar la pena de furt pel cas que un dels autors porti una arma encara que no la utilitzi, etc…
La instauració de la cadena perpètua, denominada presó permanent revisable d’una banda, i la custòdia de seguretat en funció de la perillositat una vegada complerta la pena per un altre, són dos exemples d’aquesta tendència, encara que finalment a la aprovació que ha fet avui el govern espanyol aquesta última ha caigut. En un Estat on es poden fer efectius 40 anys de presó continuada, la instauració de la cadena perpètua era qüestió de temps. No obstant això, la custòdia de seguretat en funció de la perillositat, pot ser l’avenç per acabar imposant la pena de mort. Es preveu que aquelles persones que una vegada complerta la pena es valori que continuen sent perilloses, se les reclogui en centres especials fins que deixin de ser-ho, persones amb alteracions psíquiques o toxicòmans per exemple, afortunadament aquesta mesura finalment no ha estat aprovada. Quant faltarà perquè la perillositat i la seva “eliminació” o “curació” sigui establerta en el moment del Judici? Què passarà si es comença a qüestionar que determinades persones seran perilloses per a tota la vida?
Eduardo Cáliz Robles (Advocat al despatx Arrels Advocats per a Alerta Solidària