L’Audiència Nacional visita Catalunya contra el 15M
El jutge magistrat del Jutjat Central número 6, de l’Audiència Nacional, Eloy Velasco, presidirà una sala de l’Audiència Provincial de Barcelona, on prendrà declaració a diversos diputats del Parlament del Principat pels fets del 15 de juny.
Tant ahir, com avui (14 de desembre), centenars de solidàries amb les 22 encausades, van prendre els carrers de Barcelona per recordar, a més dels abusos i desproporcions del sumari, els motius que els van dur a l’acció el 15 de juny: les retallades.
Són citats a declarar Anna Isabel Marcos, Gerard Figueras, Josep Maria Llop, Jordi Turull i Santi Vila, per CiU; Joan Boada i Salvador Milà, per ICV; Alfons López Tena, per SI; i pel PSC, Ernest Maragall i Montserrat Tura. El President de la Generalitat, Artur Mas, farà per escrit i prèvia recepció de les preguntes adreçades per les parts, la seva declaració.
Es tracta d’un procés arbitrari, on s’han triat les persones represaliades no en funció del què van fer sinó de les llistes polítiques en mans de la Secció d’Informació dels Mossos. Persones ara acusades d’alterar el funcionament d’una alta institució de l’Estat però que compten amb els testimonis d’una jaqueta guixada, unes poques empentes, uns tants insults i ben poca cosa més. Els diputats d’Inciativa, incòmodes davant la magnitud de l’acció policial i judicial, han optat per una postura més aviat hipòcrita de renunciar a declarar. Altres però, encapçalats per l’ex-consellera d’Interior i de Justícia pels governs anteriors, Montserrat Tura, n’ha inentat treure un rèdit personal. Així, va voler mostrar la seva famosa jaqueta, pintada amb un aerosol, tot recordant la persecució dels jueus per part del règin nazi. Altres tímides reaccions per part de l’actual oposició apuntaven a l’incomprensible passiu i incompetent dispositiu policial. Aquells qui dies enrera, i molts i sovint amb posterioritat, no dubten en treure la porra i carregar de valent, van observar des de l’interior de les seves furgones el pas dels diputats enmig d’uns ciutadans, indignats, per l’inici de les retallades inexistents en els diversos programes electorals, que van veure com la seva acció simbòlica ascendia a un cert grau de realitat amb sorpresa.
Un procés inòspit. Amb dubtes legals sobre la competència de tribunals (com ja van apuntar les defenses dels acusats), però també amb una sèrie inacabable de despropòsits com les detencions injustificades per fitxar i humiliar les 22 represaliades, així com l’assalt a la Ciutat de la Justícia, el 6 d’octubre, que va merèixer la reprovació del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya amb el suport del Consell General del Poder Judicial espanyol.
Ningú dóna explicacions del dispositiu policial. Segueix endavant la causa contra les 22 persones per ben poca cosa, això sí, per haver ofès l’imaginari convergent d’una sagrada càmara parlamentària, que anys enrera ells, militants de CDC, van bloquejar amb molta més virulència, sense patir cops de porra ni persecucions judicials, el 1984 pel cas Banca Catalana i contra membres del PSC. En silenci queda aquell llunyà capítol però també les xifres de suport que obtenia l’acció dels “indignats”, aquest 15 de juny, quan a diversos mitjans de comunicació es preguntava al país si s’hi estava d’acord. Els Matins de TV3 reflectia un clar suport a l’acció, davant d’un contrariat Josep Cuní. Suports virtuals amb totes les limitacions de crèdit del món però que evidenciaven una realitat que s’ha contrastat rere cada mobilització del 15M: malgrat la criminalització iniciada per Felip Puig, el moviment contra les retallades compta amb un ampli suport social i manté el múscul de la mobilització social com feia anys que en aquest racó de país no es veia.
Solidaritat per a les 22 persones encausades. Reconeixement per a les valentes que després de rebre per totes bandes en el desallotjament de la Plaça Catalunya van anar un dia entre setmana, a passar la nit davant del Parlament. Acció en contra la criminalització. I més mobilització per aturar les retallades, el desmantellament dels serveis socials i pel manteniment del sector públic. Toca ara no defallir, no tenir cap dubte, fer pinya i seguir.
Més informació: http://15mlliure.org/