Arxivada la causa per associació il•lícita contra l’Eudald d’Argentona
Després de mesos de silenci, i de mantenir la obligatorietat de signar cada quinze dies fins al mes d’agost, els jutjats de Cerdanyola acaben de tancar la carpeta de l’acusació d’associació il·lícita contra el moviment estudiantil. Ha estat un càstig contra l’Eudald, qui va ser detingut el 24 d’agost sota les suposades investigacions dels Mossos d’Esquadra. Detenció que va acabar amb una càrrega policial a Mataró, nombrosos ferits i quinze multes de 900 euros cadascuna. Amb el temps però, tot s’ha anat desinflant.
Nova gerra d’aigua freda als deliris repressius d’Interior
El que havia de ser la jugada mestra per enfonsar en una espiral repressiva sense precedents el moviment estudiantil ha quedat finalment en no res. L’Eudald, veí d’Argetona i actual regidor municipal per la CUP, va ser detingut pels Mossos d’Esquadra com a màxim responsable d’una associació il·legal, anomenada, segons el cos policial, “moviment estudiantil”, i rere la qual hi havia la majoria d’accions i mobilitzacions del col·lectiu universitari en defensa de l’educació pública.
Identificat en nombroses marxes estudiantils contra el Pla Bolonya, marcat en la llista negra del rectorat de la UAB i detingut en una acció en contra de la pujada abusiva del preu del transport públic, l’Eudald ha estat objecte d’un nou experiment d’Interior que cerca la manera d’aturar l’organització estudiantil.
Alerta Solidària ja va denunciar des del primer moment l’abús policial que suposava la imputació d’un delicte tan greu, el d’associació il·lícita, contra un estudiant pel fet d’haver-lo identificat en diferents mobilitzacions. Més enllà de suposar-li la direcció del moviment, li eren imputades diverses accions que mesos enrere havien anant sent arxivades pels mateixos jutjats de Cerdanyola. Des de l’organització antirepressiva de l’Esquerra Independentista varem realitzar una roda de contactes amb diferents entitats per denunciar el que pretenia ser un salt qualitatiu en la repressió política del nostre país, amb greus conseqüències per a moltes altres lluites populars, a més de suposar un afebliment evident del principi de proporcionalitat jurídica i una clara desviació en l’aplicació del supòsit penal d’associació il·lícita contra estudiants organitzades, moltes d’elles al Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans.
Els Mossos d’Esquadra, pressionats per Interior, van donar peu a una aberrant versió del que estava succeint en la lluita contra Bolonya. Lluny de considerar les protestes com la resposta lògica a una política controvertida que reforçava l’accés de la iniciativa privada en l’ensenyament superior i en precaritzava la seva qualitat i les relacions laborals que s’hi donen, la perspectiva ultra-penalista dels responsables policials de Cerdanyola va considerar oportú definir la massa estudiantil com una organització de criminals, organitzada per al fi delictiu i encapçalada per la cúpula del SEPC, liderada per l’Eudald. Els arguments jurídics inexistents han xocat contra la ferma jurisprudència existent que esvaeix, almenys pel moment, la possibilitat d’encausar l’independentista argentoní a un delicte que li podria haver suposat 5 anys de presó, deixant al marge el que es derivés de totes i cadascuna de les accions reivindicades pel moviment anti-Bolonya.
La visió punitiva sense sentit s’ha imposat també a la cúpula d’Interior amb el cas 15-M. Aquests dies veiem com diverses persones són detingudes i citades per respondre, sota fortíssimes acusacions, per accions realitzades per centenars o milers de persones que van causar escasses molèsties, i simplement les que la mateixa cúpula d’Interior va voler que ocorreguessin.
La tendència política dels nostres governants no és cap altra que la de trobar les maneres per, amb l’aval de la opinió publicada als grans mitjans de comunicació, afeblir les lògiques protestes d’una societat cada cop més cansada de ser l’ase dels cops. Entendre aquesta societat, i la punta de llança que s’organitza i surt al carrer, com al perill i l’enemic a combatre, és una malaltia que poc té a veure amb la democràcia al servei del poble i molt amb la por a perdre els privilegis que per desgràcia protegeix aquesta falsa democràcia.
Des d’Alerta Solidària, Maulets i el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans volem expressar públicament la nostra alegria per la resolució d’aquest cas contra l’Eudald i contra el conjunt del moviment estudiantil. Som conscients que la lluita ha dut molts altres casos repressius que encara resten oberts i que no seran els últims en ser oberts. Però tot i sabent que és per la nostra lluita, en la defensa dels nostres drets nacionals i socials, que patim i patirem la repressió política, sabem també que és en la obstinació d’aquesta defensa que esdevenim persones més lliures i dignes.
Felicitem l’Eudald per no haver afluixat ni un sol moment. I agraïm totes les mostres de suport rebudes, tant durant la gira universitària realitzada pel SEPC, com els molts actes solidaris organitzats, molts d’ells per Maulets.
Ningú podrà amb un poble alegre, viu i combatiu.
La lluita no s’atura!
Alerta Solidària
SEPC, Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans
Maulets, el jovent independentista revolucionari