Peticions de presó per als 9 de Lledoners

Peticions de presó per als 9 de Lledoners

La fiscalia demana penes de fins a 7 anys i 3 mesos per als nou imputats en les protestes pels trasllats de presos i preses polítiques de Catalunya a Madrid, que tingueren lloc el 1r de febrer de 2019. Diferents elements van ser col·locats enmig la C-55, a prop del centre penitenciari de Lledoners, punt on van actuar els Mossos d’Esquadra amb les conseqüents identificacions. Tres agents van reportar haver sofert contusions que els impediren treballar una setmana. Per tot plegat, la fiscalia entén justificades penes de fins a 7 anys i 3 mesos per a tres dels acusats i 3 anys de presó per a la resta.

 

La petició fiscal precedeix els posicionaments de l’altra part acusadora, la de la Generalitat, i la de la part defensora, que advoca per la lliure absolució dels encausats. Resolta la posició de la fiscalia queda esbrinar quin serà el posicionament del govern d’ERC i de Junts per Catalunya.


No ens feu avançar cap a la llibertat. Ens feu avançar cap a la presó?

L’excepcionalitat política del país, abans de la surrealitsta situació pel Covid-19, era, i suposem que encara és, la pròpia d’una societat que ha iniciat el camí per assolir la seva llibertat. Gent que empeny des de la base i líders polítics que els representen en la lluita per l’emancipació. És l’enforntament per fer prevaldre el dret d’autodeterminació contra un Estat que mai no el reconeixerà sinó que el proscriurà i el represaliarà. És la situació estranya, de conflicte, on nous partits i noves associacions emergeixen per encapçalar aquest enfrontament, que se surt necessàriament de les costures legals en les que l’Estat opressor ens vol quietes i callades. Totes a una en la reivindicació i la materialització de les aspiracions del nostre poble expressades en les urnes.

 

En aquest context però hi ha coses que fallen i no només és la resposta repressiva de l’Estat, el qual sota pactes enverinats i falses proclames de diàleg, en una suposada desescalada quan el que hi ha en realitat és la mateixa recepta que els governs que l’han precedit: més repressió i més retallades de drets pel poble català.

Les detencions, les sancions econòmiques o les penes de presó són lògiques (des del prisma de l’Estat) i previsibles. Qui no està a l’alçada de l’excepcionalitat política que vivim és qui ens hauria d’acompanyar en la confrontació amb l’Estat. Qui ostenta el govern de la Generalitat, a base de falses promeses d’efectivitat, no ha fet mai res per aturar l’actuació prevalent i entusiasta del cos policial autonòmic en l’espiral repressiva contra l’independentisme. Paraules sempre buides, gestos cínics de consternació i comprensió a cada cop de porra, a cada multa i a cada detenció.

 

Ara encarem la recta final d’un procés judicial on 9 persones, conegudes com els 9 de Lledoners, tenen ja sobre la taula una amenaça molt seriosa d’entrada a presó. El mal ja està fet. Els mossos van actuar amb contundència i negligència en els atestats i l’aparell judicial espanyol ha fet el seu paper. Queda per veure si la Generalitat tindrà la decència almenys de no sumar-se a la pretensió repressora i retirarà la seva acusació. En els propers dies ho sabrem.

Pel moment però les 9 de Lledoners segueixen amb la pressió de saber-se jutjats en pocs mesos. A ells, a llurs famílies i amistats, el nostre suport més calorós i el compromís de no deixar-los mai abandonats. Som al seu costat, com milers i milers de catalans i catalanes que sabrem demostrar que aquí hi ha un poble que no abaixa el cap, que lluita i que, més tard o més d’hora, vencerà.

 

A Manresa, Bages, Països Catalans, 7 de juny de 2020

 

 

#SEGUEIX ALERTA A INSTAGRAM