La xarxa antirepressiva s’enforteix malgrat la intensificació de la repressió policial
Aquest dijous 21 de febrer ha suposat un salt qualitatiu en la capacitació de promoure i materialitzar una Vaga General al marge i, fins i tot en contra, de les centrals sindicals majoritàries UGT i CCOO. I a jutjar per l’actuació policial podem deduir que a l’Estat no li fa cap gràcia que el poble s’escapi de les eines institucionalitzades amb les que ens ha pretès tenir eternament sotmeses. Hem escapat un poc més del seu control per seguir bastint l’alternativa que serà, més aviat que tard, el fonament de la República anhelada.
La nova ordre: identificacions a tort i a dret
En les mobilitzacions que hi ha hagut d’ençà de l’inici del procés judicial a Madrid hem comprovat un canvi en l’operativa dels Mossos d’Esquadra. A diferència d’altres jornades de manifestacions, en què les identificacions dels manifestants se cenyien a aquelles qui de manera més o menys argumentada se’ls podia atorgar cert grau de responsabilitat en la organització de la mobilització, des de fa una setmana i especialment avui, dia de Vaga General, les identificacions han estat provocades, buscades, massives, afectant a tota mena de persones, significació organitzativa, edats i arreu del territori.
El nombre de persones identificades s’eleva a 338. Xifra molt superior a la d’altres jornades i que contrasta amb la xifra proporcionalment baixa de 4 detencions (2 a Tarragona, 1 a Barcelona i 1 a Gurb). Sense oblidar les nombroses intervencions policials, contundents, que han causat nombroses persones ferides sense comptabilitzar.
Les identificacions, sovint acompanyades d’escorcolls, serveixen per engrossir els fitxers polítics, sistemàticament negats però evidenciats més d’una vegada en diferents processos judicials. I són l’aposta preferida del poder quan el que vol és combatre en una lluita de fons amb repressió poc visible, dita de baixa intensitat: rere una identificació hi ha sempre l’amenaça de la sanció o l’enjudiciament judicial. No és però una novetat, més aviat ja és una estratègia vella i coneguda. El que sí que sobta és la intensificació amb la que el cos autonòmic policial s’ha abocat ara a recopilar les dades de ciutadans que simplement es mobilitzen per denunciar allò que ara han acabat patit en primera persona: la repressió política, la persecució de les llibertats d’expressió i de manifestació.
El govern resulta ser efectiu, per tant, en l’aplicació de la repressió política. Distanciant-se cada dia més del que havia de ser l’objectiu alliberador per esdevenir el principal sabotejador contra les accions i manifestacions del seu propi poble.
Però de tot se n’aprèn i del dia d’avui també toca destacar l’enfortiment de la xarxa antirepressiva que ha funcionat amb quasi completa perfecció, en plena cobertura arreu del territori i amb respostes ràpides i ben coordinades. Som en un bon punt de partida per construir autèntiques eines de contra poder popular capacitades per a respondre autònomament a la repressió. I això, segur, els fa molta por.
Preparem des d’ara la propera Vaga General. Que res ens aturi! Anem pel bon camí!
Barcelona, a 21 de febrer de 2019