I malgrat tot decidim ser!

Passen els dies, les setmanes i els mesos. Ja comença a quedar lluny el primer d’octubre i la gesta que milions de catalans i catalanes vam realitzar. Va ser un capítol que rememorarem durant anys, en què vam fer possible l’humil desig democràtic de votar davant d’un poder opressor desbordat, desesperat i desbocat. Desobeint, fent palpable la il·lusió i l’esperança de tot un poble, vam guanyarnos el dret a un futur millor, deslligat d’imposicions i censures. Des d’aquell dia, la llavor de la llibertat va germinant, a poc a poc, entre nosaltres, en totes nosaltres.

 

Som a la primavera, quan tot recomença. I, com que el pas del temps no s’atura mai, avancem cap a l’estiu, malgrat els intents d’enterrar-nos en l’hivern de la frustració i de la por.

 

Portem mesos de criminalització: articles i reportatges; citacions i detencions – amb tota mena de mitjans i contra nombrosos comitès. La llista és llarga i comença arreu, abans fins i tot del primer d’octubre, i recentment continua entre Viladecans, Esplugues (Adri, et volem a casa), Reus, Tarragona, l’Hospitalet de Llobregat, Alcarràs i Lleida.

 

No oblidem ni un sol dia els presos i les preses polítiques, les persones exiliades i les desenes i desenes d’encausades -per causes obertes enmig del clima d’ocupació, del 155 i de la impunitat feixista. No oblidem les acusacions de violència per expressar-nos pacíficament als carrers, les imputacions d’exaltació d’odi per parlar de democràcia a les aules. No oblidem l’assetjament policial i judicial contra polítics, periodistes, bombers, docents i samarretes i llaços grocs, que contrasta amb les medalles, les fiscalies bananeres i la monarquia despòtica que s’apuja el sou.

 

Però malgrat tot hem seguit avançant. I som aquí. Amb un projecte consolidat que ha arrelat en pobles i ciutats i que s’ha fet fort per no ser res i per ser-ho tot alhora. Sense caps ni directrius. Amb el cap clar i un objectiu: construir i sumar, sumar i construir.

 

Obedients al nostre desig de ser i seguir sent, que ha excedit els dics de l’espera i la prudència per desembocar en el somni de l’esperança i la independència.

Per a ells la frustració, la por i la ràbia de qui colpeja una i una altra vegada i que, tanmateix, obtè de manera obstinada la resposta solidària de qui no s’arronsa. De qui no calla. I segueixen i seguiran amb la seva recepta centenària, contra la qual nosaltres hem sabut imposar l’alegria de respondre massivament, fent xarxa. Redescobrint-nos com a poble. Omplint de sentit la lluita que ens atansa a l’objectiu. És la consolidació d’un poble digne, rebel, alegre i combatiu. Que ha après a organitzar-se per avançar i respondre, com sigui i sempre que calgui. A base d’accions, concentracions, marxes, curses, manifestacions, cartells, pancartes, pintades, talls de camins, carreteres, vies i fronteres, aixecament de peatges i fins i tot perillosos llaços i samarretes de color groc.

 

Perquè ve l’estiu i tenim imatge i energia renovada. Perquè estem amb els braços oberts per rebre més gent i més CDR.

 

Perquè hem perdut la por i res no ens atura. Avancem.

#DedicimSer

Alerta Solidària

Comités de Defensa de la República

Ens podeu seguir també a 

Podeu compartir aquesta informació a

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp
Share on telegram
Telegram
Share on email
Correu

Tots els vídeos d'alerta solidària

Podeu consultar tots els nostres vídeos a la zona web de vídeos
#SEGUEIX ALERTA A INSTAGRAM